Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

L’annex 6 mostra el valor de cada element per poder ser codificat i entès com un
subindicador. Per passar dels subindicadors als indicadors s’ha canviat el valor de
l’escala perquè per a les pràctiques era de 0-3 i per a les actituds de 1-5. Totes
dues han passat a ser valorades de 0-10. L’Índex Nou Paradigma Rural s’ha
construït en una escala de 0 a 10.
Al llarg del treball doctoral es fa èmfasi en els vuit components. S’ha dissenyat
una metodologia innovadora per entendre si les persones joves que s’han
incorporat en els darrers anys al sector agrari presenten trets que els identifiquin
amb aquest nou paradigma rural. L’exercici ha de servir per investigar fins a quin
punt els elements teòrics van acord amb la realitat. Aquest és un neguit
expressat per diferents autors (Bryden, 2000: 35) en plantejar fins a quin punt
les premisses teòriques s’acosten a la realitat. El mateix autor alerta que:
“Nevertheless, the European experience should caution us that rhetoric and good
intentions are not always matched by reality” (Bryden, 2000: 35).
“No obstant això, l'experiència europea ens adverteixen que la retòrica i les bones
intencions no sempre es corresponen amb la realitat” (Bryden, 2000: 35).
Un cop trepitjat el territori, tant català com canadenc, serà més fàcil entendre
com els components que es descriuen per a un model ideal s’estan posant en
marxa o simplement queden com a estratègies a assolir en un futur millor.
4.3.2. La fase de recollida de la informació
La fase de recollida de la informació comença amb el disseny del treball de camp.
En un primer moment es va plantejar la realització d’una mostra àmplia i
estadísticament significativa per tal d’analitzar un univers extens. Es va pensar
en emprar un qüestionari telefònic per tal de recollir poques dades però amb un
nombre d’individus suficient com per portar a terme una anàlisi quantitativa
estadísticament significativa. Però l’accés a les dades personals de la pagesia
canadenca va limitar aquesta primera idea de treball. No va ser possible accedir
a un llistat adequat per tal de telefonar gent jove que estigués treballant al
sector agrari. Aquest va ser un dels motius pels quals es va optar per la Bola de
neu com a tècnica no probabilista d’acostament a la realitat. Seguidament es
defineix la metodologia concreta que es porta a terme així com les eines
emprades per extreure informació dels participants amb el treball de camp.
S’ha emprat una enquesta per qüestionari mitjançant l’entrevista personal, és a
dir, s’ha mantingut una relació directa de forma presencial amb la persona
entrevistada. Aquest enfocament ha facilitat obtenir dades quantitatives que
permeten comparar característiques –tant dels joves com de les seves
explotacions agràries- entre els grups en funció del seu origen familiar i
134