Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

El resultat és que molta de la gent que vol dedicar-se al sector agrari no vol
entrar en aquest joc. És injust, massa injust mirat des del primer esglaó de la
cadena. En aquest sistema no caben les veus discordants ni els models
alternatius (Sevilla Gúzman, 2006). És per aquest motiu que la crisi del model
agrari familiar està tocant fons. Viure supeditat a un engranatge hostil no és
atractiu.
Tal i com mostra la literatura científica i tal i com s’ha corroborat amb el treball
empíric d’aquesta tesi doctoral, el punt de partida de la persona que ha d’accedir
al sector agrari en funció del seu origen familiar condiciona la tipologia
d’explotació agrària on s’instal la i l’estil de produir. Conseqüentment, els joves
que entren per la via alternativa al model agrari familiar estan, en la major part
dels casos, engegant experiències agràries que s’allunyen del discurs agrari
dominant i s’acosten a un nou paradigma. No poden, però sobretot tampoc
volen, reproduir el sistema agroindustrial.
Seguint aquesta lògica i desitjant un model agrari més agroterritorial que
agroindustrial es pot qüestionar la pregunta que l’enunciat del segon capítol
d’aquesta tesi doctoral planteja: El relleu generacional del sector agrari en crisi:
amenaça o oportunitat? D’una banda, és una amenaça en tant que la pagesia
tradicional va perdent el capital humà que durant tants anys ha anat engendrat.
Es desarrela la cultura ancestral dels coneixements locals i es perd una manera
de fer i de relacionar-se amb l’entorn. Però d’altra banda pot esdevenir una
oportunitat si s’entén la crisi com un replantejament del model agrari
agroindustrial que ha portat a les explotacions agràries familiars a gairebé
desaparèixer.
Per tant, existeix un model agrari en crisi que porta associada una manca de
relleu generacional per qüestions intrínseques al model. Però cal posar en escena
que existeix una altra via d’incorporació al sector agrari que no reprodueix el
mateix model i que es constata com a emergent. El flux de pagesia nouvinguda
és cada vegada major i per tant, la construcció d’un model alternatiu a l’actual és
cada vegada més real.
Durant el present treball, aquesta nova manera d’entendre el context i la realitat
agrària s’ha anomenat Nou paradigma rural. El concepte neix del document A
New Rural Paradigm: policies and programs (OCDE, 2006) i evoluciona amb les
idees d’altres autors com J. D. Van der Ploeg o Eduardo Sevilla Guzman. La tesi
doctoral ha mesurat l’acostament dels joves estudiats a aquesta nova realitat
teòrica per poder experimentar quant de realitat hi ha en tant discurs polític i
acadèmic. El resultat ha estat que hi ha diferents maneres de posar en pràctica
320