Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

2.4.1. El relleu tradicional de les explotacions agràries familiars
En termes generals els mitjans de producció de la família pagesa passen de
generació en generació (Mishra i El-Osto, 2007: 3). L’èxit o fracàs del traspàs
depèn d’un bon nombre de factors que interfereixen en els processos de
successió (Williams i Farrington, 2006: 5). Segons García Bartolomé (1997: 758)
aquests condicionants poden ser intrafamiliars (nombre de fills, edat, sexe,
dimensió econòmica de l’explotació agrària, etc) i extrafamiliars (condicions
laborals, equipaments de l’entorn rural, polítiques de suport a la incorporació de
joves, etc.).
El traspàs, tant de coneixements com de béns materials, és un element que ha
marcat la dinàmica de reproducció de la major part de les explotacions agràries
familiars (Corsi, 2006). Segons Gasson i Errington (1993: 204) aquest procés
està definit per tres passos concrets que la família ha de donar per tal de
consolidar el relleu: (1) herència, (2) successió i (3) jubilació.
El primer pas, s’ha donat històricament sota els mètodes hereditaris tradicionals
on només hi havia un únic hereu 5 . Aquest fet afavoria la continuïtat de
l’explotació agrària amb unes dimensions suficients per la pervivència del jove
incorporat i la seva nova família. Però aquesta tendència s’està veient modificada
per les noves dinàmiques que estan adoptant les famílies rurals a causa de
factors externs, posant en dubte la reproducció del sistema familiar com a model
de vida i treball, ja que quan el patrimoni es divideix entre els germans,
fragmenta l’explotació agrària (García Bartolomé, 1997: 758; Alberdi Collantes,
2002: 9; Ahearn i Newton, 2010: 1). Aquesta nova manera de fer a les famílies
on algun dels fills continua, crea veritables problemes d’endeutament si es
compensen els germans o de reducció de la dimensió de l’explotació agrària si es
reparteix a parts iguals (Ramos, 2004; Errington i Lobley, 2002: 2). En aquest
punt és interessant la reflexió que fan González i Gómez Benito (2002) quan
distingeixen els cohereus com a una nova classe de rendistes i l’hereu com una
víctima que ha de romandre aferrada a la terra i a l’herència familiar.
El pas de la successió es refereix a la transferència del control de la gestió i el
maneig de l’empresa agrària. Aquest acostuma a ser un moment delicat per a la
família (Burton and Walford, 2005) que ha de consensuar com es traspassen els
bens materials i els poders en la presa de decisions que fan referència al conjunt
de l’activitat agrària. Commins i Kelleher (1973) van encunyar el terme escala de
5 Cal tenir present que no tots els països segueixen el mateix patró. García Bartolomé (1994: 296-
297) recull les diferents dinàmiques que es donen en alguns països europeus on distingeix tres
tipologies: (1) principi igualitari i possible repartiment de la propietat agrícola (Itàlia, Espanya,
Grècia i Portugal), (2) principi igualitari i manteniment de la unitat de l’explotació agrària (França,
Dinamarca i Bèlgica) i (3) sense principi igualitari i es manté la unitat de l’explotació agrària
(Regne Unit, Irlanda, Països Baixos i Alemanya).
35