Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

que més s’acosta a les dinàmiques naturals dels ecosistemes. Els seus inicis es
remunten als anys setanta on, en paral lel al procés d’industrialització de
l’agricultura moderna, es va configurant una manera alternativa de fer
agricultura. L’evolució de la producció agrària ecològica és diferent arreu dels
països del món, però és a partir dels anys noranta que agafa un pes generalitzat
més important. Cada vegada el consum és més elevat i per tant la producció
també creix i camina vers el seu reconeixement social.
La producció ecològica presenta diferents variants. Per poder-ho consensuar
s’han creat els òrgans reguladors que verifiquen el mode de producció sota uns
criteris prèviament establerts. En aquest sentit, una de les crítiques a la
certificació ecològica és que no té en compte altres aspectes com la distribució,
l’escala de producció o les relacions humanes. Aquest fet permet que proliferin
explotacions agràries ecològiques seguint el mateix model de l’agricultura
industrial on grans superfícies són conreades i liderades per empreses
agroexportadores. El cas més visible se situa a Califòrnia, però també trobem
altres exemples com Andalusia o Holanda.
Com a resposta a aquest conflicte sorgeix un corrent que defensa la producció
agrària ecològica i que a més la vincula a un sistema social i econòmic alternatiu.
És l’agroecologia, que en els últims anys s’ha desenvolupat amb força arreu del
món, i que de fet adopta el caràcter d’un nou paradigma pel que fa a la
producció agrària i a les seves relacions econòmiques i socials.
“La Agroecologia es el manejo ecológico de los recursos naturales a través de
formas de acción social colectiva para el establecimiento de sistemas de control
participativo y democrático, en los ámbitos de la producción y circulación de
alimentos” (Sevilla Guzmán, 2010: 10).
Finalment és important anotar la percepció social que la població té de
l’agricultura ecològica. Per exemple, d’una banda, apareixen alguns sectors
crítics que pensen i argumenten que els aliments ecològics formen part d’una
moda més que d’una nova manera d’entendre el sector agrari. D’altra banda,
també hi ha defensors de la producció ecològica que auguren que el futur serà
agroecològic o no serà.
3.5.4. Cooperació
La cooperació es pot donar entre persones, entitats o territoris. Les dimensions
són múltiples com també ho són les fórmules per fer-ho. És una estratègia que
fomenta relacions de confiança, d’associació i de fidelitat. És a través de la
cooperació que neix el capital social, definit com el conjunt de normes de
99