26.04.2013 Views

Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

que més s’acosta a les dinàmiques naturals <strong>de</strong>ls ecosistemes. Els seus inicis es<br />

remunten als anys setanta on, en paral lel al procés d’industrialització <strong>de</strong><br />

l’agricultura mo<strong>de</strong>rna, es va configurant una manera alternativa <strong>de</strong> fer<br />

agricultura. L’evolució <strong>de</strong> <strong>la</strong> producció agrària ecològica és diferent arreu <strong>de</strong>ls<br />

països <strong>de</strong>l món, però és a partir <strong>de</strong>ls anys noranta que agafa un pes generalitzat<br />

més important. Cada vegada el consum és més elevat i per tant <strong>la</strong> producció<br />

també creix i camina vers el seu reconeixement social.<br />

<strong>La</strong> producció ecològica presenta diferents variants. Per po<strong>de</strong>r-ho consensuar<br />

s’han creat els òrgans regu<strong>la</strong>dors que verifiquen el mo<strong>de</strong> <strong>de</strong> producció sota uns<br />

criteris prèviament establerts. En aquest sentit, una <strong>de</strong> les crítiques a <strong>la</strong><br />

certificació ecològica és que no té en compte altres aspectes com <strong>la</strong> distribució,<br />

l’esca<strong>la</strong> <strong>de</strong> producció o les re<strong>la</strong>cions humanes. Aquest fet permet que proliferin<br />

explotacions agràries ecològiques seguint el mateix mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> l’agricultura<br />

industrial on grans superfícies són conrea<strong>de</strong>s i li<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s per empreses<br />

agroexportadores. El cas més visible se situa a Califòrnia, però també trobem<br />

altres exemples com Andalusia o Ho<strong>la</strong>nda.<br />

Com a resposta a aquest conflicte sorgeix un corrent que <strong>de</strong>fensa <strong>la</strong> producció<br />

agrària ecològica i que a més <strong>la</strong> vincu<strong>la</strong> a un sistema social i econòmic alternatiu.<br />

És l’agroecologia, que en els últims anys s’ha <strong>de</strong>senvolupat amb força arreu <strong>de</strong>l<br />

món, i que <strong>de</strong> fet adopta el caràcter d’un nou paradigma pel que fa a <strong>la</strong><br />

producció agrària i a les seves re<strong>la</strong>cions econòmiques i socials.<br />

“<strong>La</strong> Agroecologia es el manejo ecológico <strong>de</strong> los recursos naturales a través <strong>de</strong><br />

formas <strong>de</strong> acción social colectiva para el establecimiento <strong>de</strong> sistemas <strong>de</strong> control<br />

participativo y <strong>de</strong>mocrático, en los ámbitos <strong>de</strong> <strong>la</strong> producción y circu<strong>la</strong>ción <strong>de</strong><br />

alimentos” (Sevil<strong>la</strong> Guzmán, 2010: 10).<br />

Finalment és important anotar <strong>la</strong> percepció social que <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció té <strong>de</strong><br />

l’agricultura ecològica. Per exemple, d’una banda, apareixen alguns sectors<br />

crítics que pensen i argumenten que els aliments ecològics formen part d’una<br />

moda més que d’una nova manera d’entendre el sector agrari. D’altra banda,<br />

també hi ha <strong>de</strong>fensors <strong>de</strong> <strong>la</strong> producció ecològica que auguren que el futur serà<br />

agroecològic o no serà.<br />

3.5.4. Cooperació<br />

<strong>La</strong> cooperació es pot donar entre persones, entitats o territoris. Les dimensions<br />

són múltiples com també ho són les fórmules per fer-ho. És una estratègia que<br />

fomenta re<strong>la</strong>cions <strong>de</strong> confiança, d’associació i <strong>de</strong> fi<strong>de</strong>litat. És a través <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />

cooperació que neix el capital social, <strong>de</strong>finit com el conjunt <strong>de</strong> normes <strong>de</strong><br />

99

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!