Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

pagesia i entre la societat, així com de l’alentiment dels processos de producció
per tal que siguin més respectuosos amb les generacions futures i amb altres
indrets del planeta.
Finalment, s’exposa l’enfocament on Ploeg (2008) detalla nou trets diferencials
de la condició camperola que alhora determinen una manera de fer pagesa. Quan
l’autor els identifica està escrivint les estratègies d’adaptació a l’antic paradigma
que el que realment estan provocant –en alguns casos- és la construcció del nou.
Es defineix la condició camperola sota els següents trets diferencials: (1)
coproducció, (2) base de recursos autocontrolada, (3) ordenació de les relacions
amb els mercats que assegurin autonomia, (4) supervivència, (5) enfortiment de
la base de recursos, (6) reducció de la dependència, (7) lluita per l’autonomia,
(8) pluriactivitat i (9) models de cooperació.
Per coproducció s’entenen les relacions que té la pagesia i el seu mode de
produir aliments amb el contacte sempre present amb la natura. Aquesta relació
li permet desenvolupar el seu capital endogen, els seus recursos bàsics –naturals
i humans- i la seva creativitat dintre d’un procés dinàmic i canviant. Quan la
pagesia té el control del que ha de produir i quan pot decidir de quina manera i a
qui, entra en un procés autònom de presa de decisions que intrínsicament porta
associada una millora permanent dels recursos disponibles (terra, coneixements,
bestiar, maquinària, infraestructura, etc). La base de recursos és cabdal per a
entendre la condició camperola, totalment connectada amb el procés de
coproducció que la retroalimenta. Per Ploeg (2008) poder ser tan autònom com
es pugui respecte el mercat dominant és un signe de modernitat i de viabilitat de
l’explotació agrària. D’altra banda també caracteritza la condició camperola des
de la lluita per sobreviure en un ambient hostil. Cal que els pagesos i les pageses
s’adapten constantment a les condicions que determinats factors externs els
imposen (bancs, normatives, infraestructures, etc). Aquesta lluita permet
aferrar-se a la base de recursos disponible per tal de millorar-la tant com es
pugui i poder reduir la dependència de determinats factors externs. Una de les
vies més comunes per reduir la dependència és la pluriactivitat. Quan la pagesia
s’engresca en més d’una activitat i és capaç de crear una renda a partir
d’aglutinar la diversificació dels ingressos familiars, sembla que presenta més
dots d’autonomia. Finalment la condició camperola necessita de la cooperació per
poder enfortir els seus nodes i fer més dinàmics els seus recursos.
Aquests nou elements que presenta l’autor posen la pagesia com a actora de
l’obra que representen. El desenvolupament rural passa perquè el sector agrari
es deslligui dels llaços que el sistema capitalista li ha lligat i torni a escriure la
seva pròpia història. La manera de fer pagesa que descriu Ploeg (2008) aporta
una mirada més enllà del Nou paradigma rural plantejat per l’OCDE.
89