Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

que, rompiendo la hegemonía impuesta por occidente, permitió vislumbrar un
nuevo esquema donde la modernización es puesta en evidencia como un proceso
ilegítimo e incluso perverso” (Toledo et al., 1999: 15).
D’aquí la imatge que sovint es té de la pagesia com agent que contamina, i no
com a productora d’aliments i manteniment del medi. Romero (2002: 624)
identifica com a partir dels anys setanta bona part de la pagesia és vista pels
seus habitants com els que passen de ser els responsables de garantir
l’alimentació i de ser els conservadors de la naturalesa i el paisatge a convertir-
se en agents contaminadors.
Els anys noranta es caracteritzen per la introducció de regulacions ambientals a
les pràctiques agràries, de diferent índole i intensitat en funció del país, tant a
Europa 31 com a Amèrica del nord. Es comença a treballar a partir de diferents
normatives que comencen a reendreçar i controlar les relacions entre els
sistemes agraris i el medi on es desenvolupen. Però s’ha de tenir en compte que
els lobbys que pressionen a favor del model productivista no cedeixen fàcilment
amb els temes ambientals que els redueixen en molts casos els rendiments
econòmics. També s’ha observat com l’evolució de la normativa ambiental pot
estar més directament relacionada amb la pressió que exerceix la societat civil
que no amb la gravetat de la problemàtica (Romero, 2002: 625).
Per tornar a posar en valor la relació estreta entre pagesia i natura es defineix la
multifuncionalitat de l’activitat agrària i la relació positiva que estableix amb el
medi ambient. La multifuncionalitat fa referència al manteniment del paisatge i
de la biodiversitat, a la prevenció d’incendis forestals, a la conservació de trets
culturals característics de l’espai rural, al manteniment de camins, marges i recs,
etc. Tota una sèrie de valors que no s’havien tingut en compte fins finals del
segle XX perquè eren feines inherents a l’activitat agrària tradicional.
Les normatives ambientals introduïdes en els sistemes agraris permeten parlar
d’una agricultura sostenible, on l’objectiu no és maximitzar la producció sinó
l’assoliment d’una rendibilitat òptima. S’incorporen millores ambientals en els
sistemes de conreu, es redueix l’adopció d’agroquímics i es racionalitzen algunes
de les pràctiques excessives. El cas de l’agricultura integrada és el que millor
exemplifica l’adaptació dels sistemes convencionals a un entorn productiu
respectuós amb el medi ambient.
Per la seva banda, quan es parla d’agricultura i medi ambient apareix
l’agricultura ecològica, orgànica o biològica, com el sistema de producció agrària
31 A Europa és el Reglament (CEE) núm. 2078/92 el que marca l’obligatorietat per als Estats
membres d’introduir polítiques d’incentiu a una agricultura en consonància amb el medi ambient
(Viladomiu i Rosell, 1995).
98