Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

terme el que creu que és millor per la seva activitat agrària sense que l’entorn
limiti algunes de les il lusions a emprendre. L’autonomia no significa que la
persona treballi i actuï isoladament, vers al contrari, les condicions que porten a
trencar els llaços de dependència acostumen a ser fruits d’obres col lectives. En
tots els casos detallats en aquest capítol la Nova pagesia cerca bona part de la
seva autonomia a través de la creació de noves entitats que lluitin conjuntament
per una nova manera de relacionar-se des del camp amb l’exterior.
La condició camperola està lligada a l’activitat pluriactiva de la família fora de
l’àmbit agrari. La millora de la base de recursos sense dependència d’entitats
bancàries, moltes vegades s’assoleix a través d’ingressos extra agraris que
complementen la renda. La pràctica pluriactiva és en molts casos un signe de
benestar, en tant que es manté un ingrés regular que permet mantenir una certa
flexibilitat en les esferes de l’activitat agrària. Alguns autors han interpretat la
pluriactivitat com el pas definitiu a la desaparició de la pagesia. Ploeg defensa,
contràriament, que en la major part dels casos acostuma a ser l’element que
dona suport a la creació autònoma de la base de recursos que la pagesia crea i/o
millora. En el Cas 1, la jove treballa a hores pels veïns per poder anar comprant
els caps de bestiar que necessita per la seva activitat ramadera, en el Cas 4 la
jove treballa temporalment a l’Agrobotiga de la finca on té arrendada la seva
terra per poder preparar el material necessari per la propera collita, en el Cas 12
el jove treballa en una Escola Taller per poder fer front amb més facilitat a les
inversions amb les quals s’ha embrancat. A més, és interessant remarcar com
moltes vegades les feines pluriactives aporten nous elements socials que poden
reforçar l’activitat principal. Per exemple en el Cas 4 la jove mentre fa de
venedora d’una agrobotiga de productes ecològics pot anar teixint una xarxa de
nous clients pel seu CSA. En el Cas 1 la jove que treballa per als seus veïns a
hores, pot establir relacions de confiança on intercanviar coneixement,
maquinària o llavors. Per aquest motiu també és rellevant destacar el paper de la
pluriactivitat agrària on les persones obtenen múltiples beneficis per les tasques
que desenvolupen més enllà de la pròpia finca.
Finalment Ploeg remarca l’element de la cooperació pagesa i valora la infinitat de
models que es posen en marxa per assolir nivells més alts d’autonomia. La
pagesia manté els seus interessos i perspectives individuals que reforça amb
l’acció col lectiva. Aquestes dinàmiques són les que actualment estan creant
xarxes organitzades de pagesia que actuen a nivells i escales diferents.
L’element comú que les uneix és el camí conjunt per fer més tou l’ambient hostil
al què han de fer front. En els Casos 3 i 11, és interessant com els joves
s’uneixen per crear nous mercats setmanals on poder vendre els seus productes
directament. Cooperen per fer néixer o renéixer estructures que reforcin la base
363