Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

D’una banda, els joves que relleven les explotacions agràries familiars continuen
majorment amb les produccions més típiques i tradicionals de la zona. Els cinc
primers subsectors són ramaders, i és la producció lletera i l’engreix de vedells
on més joves s’apleguen. Aquest fet és degut a que les dues àrees d’estudi són
predominantment ramaderes i especialment de bestiar boví, ja sigui de llet o de
carn. Per tant, es mostra que la major part dels joves continuen el sector
tradicional de la família pagesa.
D’altra banda, els joves nouvinguts opten pel sector més intensiu en mà d’obra i
menys en terra i en inversió de capital. Així és l’horta el subsector agrari on més
joves sense tradició familiar pagesa s’incorporen. Diferents factors influeixen en
la decisió del jove de fer-se hortolà, però cal destacar-ne alguns:
- És un sector agrari de baixa inversió inicial. La infraestructura que es
necessita per engegar-lo pot ésser petita. Amb una hectàrea de conreu
hortícola una persona es pot considerar pagesa i ingressar un mínim de diners
que li permetin anar creant la seva pròpia base de recursos.
- L’horta necessita poca terra en relació amb altres cultius. Per començar a
menar un hort comercial, no cal per tant una gran inversió en terra (tant per
trobar-la com per pagar-la).
- Les explotacions hortícoles requereixen més mà d’obra i menys maquinària
pesada, fet que facilita l’entrada de joves nouvinguts amb menys recursos.
- L’horta és un producte fresc que s’ha de vendre en un temps limitat. Aquest
fet aporta liquiditat als joves que estan començant si fan una venda directa
encertada.
Totes aquestes característiques dibuixen un escenari on el jovent que vol
començar de zero troba més facilitats i menys barreres alhora d’engegar una
explotació hortícola que no lletera. Aquesta constatació és extremadament
rellevant quan es parla de suport directe i indirecte a la jove pagesia, sobretot en
les fases de decisió i arrencada.
La Taula 5.10 mostra les diferències en funció de l’origen familiar i geogràfic. Els
joves que relleven les explotacions agràries es diferencien bàsicament pels
diferents subsectors ramaders on s’incorporen. A l’àrea canadenca la major part
dels joves entrevistats gestionen explotacions lleteres o de vedells, mentre que a
l’àrea gironina, els joves es troben més repartits entre els diferents subsectors.
Predomina el sector lleter, però tant el boví de carn, com el porcí, com l’oví són
representats.
Pel que fa a la pagesia nouvinguda, es constata que la producció d’horta és la
que predomina tant a l’àrea d’estudi canadenca com a la gironina. La diferència
203