Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

amb la Universitat, etc. formen part de l’estratègia de viabilitat en moltes de les
explotacions agràries dels joves, que com s’ha comentat anteriorment, els
reforça i els arrela al teixit social proper.
La Nova pagesia no té por a innovar i a provar coses noves. Les novetats
sorgides de la mateixa activitat agrària són a l’ordre del dia. La gran majoria
dediquen una part del seu temps a enginyar noves maneres de produir, elaborar
o comercialitzar. Són actius en la cerca de mètodes que afavoreixin la seva
manera de produir, i intenten comptar amb la natura i les persones, per sobre
del benefici exclusivament econòmic que els ofereixen bona part de les
innovacions tecnològiques punteres. Un exemple clar és el rebuig unànime als
OGM. Aquesta actitud resumeix la manera d’actuar i pensar de la Nova pagesia.
D’una banda, no es confia amb les empreses de llavors que controlen el mercat i
empren la pagesia com a primer i feble esglaó de la cadena alimentària. De
l’altra, tampoc es comparteix la seguretat que es ven dels cultius i les millores
que s’introdueixen als camps. En contrapartida, la Nova pagesia defensa la
recuperació de varietats tradicionals, així com una millora genètica a partir de
processos naturals que es poden portar a terme a la mateixa finca i que no
depenen d’organismes aliens amb obscurs interessos al darrere.
Aquesta actitud, i moltes vegades pràctica, de no dependre de massa factors
externs a l’activitat agrària del jove els fa acostar-se a una major autonomia. La
llibertat i la no dependència, són dos dels motius que els ha portat a molts a
dedicar-se a la pagesia. Ser autònom per prendre decisions i col laborar amb qui
més confiança dóna, és una màxima vers la que bona part de la Nova pagesia
camina. Per fer-ho, s’ajunten amb persones del mateix motlle, creen estratègies
per vendre directament el producte i així poder marcar un preu just,
diversifiquen per tenir més opcions d’èxit, alguns mantenen un caràcter
pluriactiu per no dependre massa ni de les entitats bancàries ni de l’administració
pública, etc. Totes aquestes passes porten la Nova pagesia a caminar vers
estadis molt més autònoms, on les decisions finals són preses per la pagesia i no
per una empresa integradora o una multinacional de llavors. Malgrat tot, molts
dels joves tenen problemes per assolir estadis elevats d’autonomia, en aquests
casos el que compta és la voluntat d’avançar lliurement vers activitats agràries
deslligades del model dominant.
Per a molts dels joves que formen part del grup de la Nova pagesia, existeix un
compromís social més enllà de la producció d’aliments. És comú el sentiment de
pertinença a un grup que aporta solucions concretes vers problemes com el canvi
climàtic, les crisis alimentàries o la despoblació rural. En un paràgraf anterior, ja
s’ha comentat com la Nova pagesia es compromet amb altres causes més enllà
de les agràries. És un compromís que s’assoleix sense haver de sortir als carrers
357