Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

2.5. Les polítiques públiques que donen suport al relleu
generacional
Segons Moyano i Fernández (1990) s’entén com a instal lació el procés a través
del qual un jove, provinent o no del medi rural, es converteix en titular d’una
explotació agrària, bé de forma individual o associativa. Els mateixos autors
parteixen de la premissa que qualssevol política agrària de caire socioestructural,
ha de tenir en compte dos nivells diferents per facilitar la seva implementació.
D’una banda, la voluntat d’un poder públic per posar en marxa mesures
estructurals per refer el sistema agrari del país, i de l’altra l’existència en la
societat rural de grups o persones que siguin capaces de dinamitzar les mesures
polítiques en el territori.
Quan un govern es planteja estendre la mà a un grup determinat de persones,
en aquest cas les joves que es volen dedicar al sector agrari, hi ha d’haver uns
motius que fonamenten la inversió pública. El suport que es dóna a la jove
pagesia es justifica perquè es considera un sector de la població innovador,
enèrgic i motivat per portar a terme estratègies de futur que beneficien el
conjunt de la societat. El fet que les estadístiques mostrin els baixos
percentatges de joves i els elevats de gent de més de 65 anys, implica la
formulació de polítiques que puguin redreçar la situació (Kirwan i Ingram, 2008:
2).
També s’ha de tenir en compte que per a què una política d’instal lació de
persones joves al sector agrari funcioni, cal que es donin dues premisses: que hi
hagi joves al territori que vulguin accedir a ser titulars d’una explotació i que hi
hagi explotacions on tinguin un lloc per ser titulars. A partir d’aquí es poden
sintetitzar diferents factors que influeixen en la política d’instal lació de joves:
(1) la demografia: les dinàmiques demogràfiques de cada territori faciliten que hi
hagi més o menys joves, en termes absoluts. Aquest factor és difícilment
controlable per les polítiques públiques, (2) l’economia: l’evolució dels diferents
sectors econòmics, tenint en compte els fluxos d’ocupació i treball, (3)
l’estructura física de les explotacions agràries: orientació productiva, superfície
agrària útil, percentatge de superfície regada, intensificació dels conreus, etc. i
(4) l’estructura socioeconòmica de les explotacions agràries: tinença de la terra,
distribució de la propietat, dimensió econòmica de l’explotació agrària, grau
d’envelliment de la població, etc.
A partir d’aquí també cal tenir present la importància de comunicar als joves
l’existència de la política, que se sensibilitzin i la facin seva, que siguin capaços
de complimentar tota la documentació que l’administració els requereix, etc.
Aquests elements procedimentals són de gran valor per l’èxit o fracàs d’una
43