Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

metodològics han estat tradicionalment confrontants. Durant molt de temps la
dicotomia entre allò subjectiu i allò objectiu, entre la individualitat i la
multiplicitat, entre un nombre de casos petit i un de gran; és a dir, entre les
tècniques socials d’investigació qualitativa i quantitativa; semblava no trobar
massa punts de confluència (House, 1994; Caïs, 1997).
D’una banda, la metodologia qualitativa es basa en l’estudi de casos que empren
com a estratègia d’investigació l’anàlisi d’un nombre petit de subjectes. L’objectiu
és tenir un coneixement detallat de la realitat on no és possible establir una
generalització determinada d’un fet; però sí que es pot –a través de l’estudi amb
els instruments adequats- identificar quina és la tendència del fenomen estudiat.
De l’altra, la metodologia quantitativa es fonamenta en l’estudi de variables i en
el seu tractament estadístic. L’objectiu principal de l’estratègia d’investigació és
comprovar hipòtesis a través de l’anàlisi de les variables estudiades i de les
seves relacions. Aquesta metodologia intenta aproximar-se al rigor dels mètodes
experimentals a través de l’estadística i de la base matemàtica.
Però la veritat és que no es pot estipular que un mètode sigui millor que l’altre,
de fet cadascun està dissenyat per respondre un tipus de preguntes concretes
(Caïs, 1997). En funció d’allò que es vulgui investigar, de com es vulgui arribar
als resultats i de la informació que es té a l’abast per assolir els objectius,
s’empra un enfocament metodològic o un altre (Baylina, 1997).
Per conèixer les vies d’entrada dels joves al món rural i el grau d’acostament de
les seves pràctiques i de les seves actituds vers el nou paradigma rural, s’ha
optat per emprar una combinació dels dos enfocaments. S’utilitza el marc
metodològic comparatiu per poder establir similituds i discrepàncies que
argumenten els objectius i les preguntes de recerca plantejades a l’inici de la
investigació. El pluralisme metodològic enriqueix l’anàlisi i enforteix el
descobriment de les respostes cercades (Beltran, 1992). A més, també
proporciona un camí per trobar el terme mig entre la generalitat i la complexitat
(Ragin, 1989). Consegüentment, el que segur que cal és plantejar curosament la
integració metodològica per tal d’emprar cada mètode en l’àmbit més adequat i
per fer de la complementació una eina idònia en cada objecte d’estudi social que
es treballa (Domínguez i Coco, 2000).
En resum, la metodologia emprada per assolir els objectius predeterminats és
basa en una integració de tècniques qualitatives i quantitatives en un marc
metodològic d’estudi comparatiu. Els detalls procedimentals s’expliquen en els
següents apartats i la informació complementària que no s’ha valorat
imprescindible per al text, s’adjunta als annexos.
124