Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

La seva definició s’ha fet a partir de l’observació de la realitat actual del món
rural, de la lectura de la literatura científica que en fa referència i de l’experiència
prèvia de la doctorand. La integració dels components defineix un nou paradigma
emergent, contraposat moltes vegades, a l’encara paradigma vigent de la
modernització dominant pels Imperis alimentaris (Ploeg, 2010).
3.5.1. Escala local
Un dels components bàsics per encaminar un nou model de desenvolupament
rural vers un escenari més equitatiu és la revalorització de l’escala local. En un
món on la velocitat ja no es compta només en quilometres per hora, sinó que
també es fa en megabits per segon, les distàncies són cada vegada més difuses i
els indrets relativament més propers. La capacitat de comunicació a un nivell
global ha desvirtuat el punt de vista local fent del món un espai únic d’actuació.
Aquesta nova dimensió evoca a tornar a valorar el lloc com un espai autèntic, ple
d’identitat i generador d’oportunitats (Castells, 1998: 89). Quan es prioritza
l’escala local, els recursos propers esdevenen una font única de
desenvolupament endogen.
El paradigma de la modernitat i la industrialització s’ha centrat massa en els no
límits. No hi ha hagut límit per al creixement, no hi ha hagut límit per a la
deslocalització, tampoc n’hi ha hagut per al mercat ni per al capital circulant
(Binimelis Sebastian, 2000: 2). Aquesta visió omnipotent pròpia dels sistemes
capitalistes ha malmès molts dels elements que defineixen una societat
sostenible. La següent cita mostra com la pèrdua de localitat ha comportat una
dependència dels combustibles fòssils i un increment de la contaminació
ambiental.
“Food products that endure longer transport and more storage are susceptible to
spoilage and contamination. Preservatives must be added to lengthen shelf-life.
Long-distance shipping requires more fuel, packaging and refrigeration; it creates
huge amounts of waste and pollution” (Seccombre, 2008: 14).
“Els productes alimentaris que perduren més temps de transport i més capacitat
d'emmagatzematge són susceptibles al deteriorament i a la contaminació. Els
conservants s'afegeixen per allargar la seva vida útil. El transport de llarga
distància no només requereix més combustible, envasat i refrigeració, sinó que
també crea grans quantitats de residus i contaminació" (Seccombre, 2008: 14).
En contrapartida, el component de l’escala local posa en valor el territori proper i
el defineix com a àmbit d’actuació a recuperar i tornar a potenciar. En aquest
marc és tant important reconèixer que existeix un coneixement i una saviesa
autòctona, com prendre en consideració que el foment dels serveis a les petites
comunitats rurals és un signe de vitalitat i de suport al sector agrari del futur. La
identificació de les particularitats del lloc –naturals, culturals, històriques,
92