Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

tipologies de joves i també d’activitats agràries que l’administració no coneix i
que neixen en l’actual sistema de crisi i canvi global.
El segon objectiu general és identificar que fan i que pensen les persones joves
que s’han incorporat al sector agrari. D’una banda s’han de conèixer i classificar
les estratègies que la jove pagesia adopta per establir empreses agràries; i de
l’altra, és interessant descobrir, quantificar i qualificar la seva actitud respecte al
futur del sector agrari i del món rural.
Per respondre al segon objectiu es formula la segona pregunta de recerca que es
qüestiona quines són les pràctiques i les actituds de les persones joves que
s’incorporen al sector agrari. Un dels elements innovadors de la recerca és el
procés metodològic per mesurar el grau d’acostament de la nova generació de
joves pagesos i pageses a un nou paradigma del món rural.
L’any 2006 l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
(OCDE), encunya el terme Nou paradigma del món rural. El nou discurs relata
que les àrees rurals estan canviant d’un vell paradigma basat en la intensificació,
l’especialització i la modernització del sector agrari com a garant de l’activitat
socioeconòmica a les àrees rurals, vers un nou paradigma. En el nou model
l’activitat agrària ja no és la principal, el sector agrari es diversifica, les àrees
rural reafirmen la seva tasca multifuncional, es fomenta la inversió enfront la
subvenció i s’accepta la complexitat del món rural i la incertesa del futur. A més,
pren molta més força l’enfocament territorial que el sectorial.
Els nous enfocaments, tant dels documents normatius, com dels sindicats o com
de l’opinió pública en general, estan demandant una pagesia més sostenible i
lligada al territori. Però no està clara la resposta des del mateix sector. De les
seves idees i de l’actitud que en prenguin, depèn en bona part el
desenvolupament futur de l’agricultura i la ramaderia local. De res serveix un
discurs de sostenibilitat i un nombre infinit de normatives si la jove pagesia
manté un rol productivista 2 on només es prima el benefici econòmic, i es tendeix
vers la intensificació, la concentració i l’especialització. Aquest resultat és d’un
interès social rellevant, en tant que cal identificar cap a on mira el jovent que
conrearà les terres en un futur proper. Per tant, la segona pregunta de recerca
ha de respondre al grau d’acostament dels joves pagesos i pageses a un nou
paradigma del món rural. Aquest objectiu es marca el repte d’emprar un índex
2 Bowler (1985 citat per Gómez Mendoza, 2001) defineix el model d’agricultura productivista a
partir de tres tendències: (1) la intensificació, a partir de productes químics, fertilitzants orgànics,
biotecnologia i mecanització; (2) la concentració, a partir de la reducció del nombre d’unitats
d’explotació i de l’augment de la dimensió i (3) l’especialització, a partir de fomentar una única
activitat agrària i ramadera.
10