Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Per poder entendre les dinàmiques de les àrees d’estudi es contextualitza la seva
ubicació a partir dels territoris dels quals formen part. Els Mapes 4.2 i 4.3
mostren la proximitat de les dues capitals (Toronto i Barcelona) a les dues
ciutats més importants de les àrees d’estudi. Aquest fet permet comparar les
dinàmiques pel que fa a la funció que desenvolupa la gran ciutat en relació a la
pagesia propera. Alhora les dues àrees d’estudi tenen una ciutat mitjana sobre la
qual s’articulen. En el cas canadenc és Guelph i en el català Girona. Aquest fet
també acosta els trets geogràfics i la funció tant de les dues ciutats mitjanes com
de les àrees metropolitanes. En la Taula 4.3 es comptabilitzen la població i la
seva densitat.
Taula 4.3: Població a les ciutats principals de les àrees d’estudi 2001-06.
Ciutats de les
Població
% de canvi Superfície
Hab./km2
Àrees d’estudi 2001 2006 2001-06 (km2) 2001 2006
Guelph 106.170 114.943 7,6% 86,72 1.224,3 1.325,4
Toronto 2.481.494 2.503.281 0,9% 630,18 3.937,8 3.972,3
Girona 75.256 89.890 16,3% 39,10 1.924,7 2.299,0
Barcelona 1.505.325 1.605.602 6,2% 101,4 14.845,4 15.834,3
Font: Elaboració pròpia a partir de Statistics Canada i Idescat, 2009.
Les dues ciutats canadenques alberguen més població, però aquesta està
repartida en més quilòmetres quadrats, per tant la densitat és més baixa que a
l’àrea catalana. Barcelona presenta la més elevada superant de llarg la de
Toronto. Cal observar que la capital logística canadenca té una superfície
municipal molt extensa, ja que la població és gairebé d’un milió més de persones
que Barcelona.
Un altre fet a destacar de la Taula 4.3 és que el creixement de la població és més
acusat en les ciutats mitjanes que no en les capitals metropolitanes. És Girona la
que presenta un tret més marcat amb més d’un 16% de creixement en el
període intercensal i és en general l’àrea catalana la que pateix un increment de
població més acusat.
A la Taula 4.4 se sintetitza l’evolució de la població pel que fa a les dues àrees
d’estudi. La primera diferència que es mostra és que el total de la població de
l’àrea d’estudi gironina és gairebé el doble que la canadenca i que la taxa de
creixement hi és tres vegades superior. D’altra banda, la densitat de població de
l’àrea gironina també és molt superior a la canadenca. A l’àrea d’estudi
canadenca hi ha menys població resident i molt més dispersa en el territori, tret
que caracteritza un país com Canadà de grans extensions geogràfiques. D’altra
banda s’ha de tenir en compte que en la província d’Ontario se concentra bona
part de la població canadenca que segons Caldwell (2005: 1) continuarà creixent
a un ritme pausat però constant en les properes dècades.
143