Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

controlada en excés i aquest fet és un veritable problema de viabilitat per a
moltes explotacions agràries. Cada grup s’ha sentit atrapat per motius varis,
però en tots dos hi ha motius per sentir-se fora d’un control autònom de la tasca
agrària diària.
La segona via per mesurar l’autonomia ha estat tenir en compte qui posa el preu
del producte que es ven. Posar el preu avui dia no té preu. Segons Domingo
(2009) és generalitzat a les comarques gironines un sistema de vendes a
operadors privats del mercat amb capacitat d’emmagatzematge i especialitzats
en el procés comercial que liquiden posteriorment als agricultors en funció de
com els hagi anat el negoci. En d’altres, en tot el món cooperatiu, l’agricultor o
ramader fa els seus lliuraments sense preu a resultes de la gestió de la societat i
percebent a compte del valor dels seus lliuraments. El desenvolupament del
sistema industrial ha anat desplaçant la possibilitat de negociació de la pagesia, i
ha fet de les explotacions agràries centres de producció de matèria primera on el
preu el marca qui compra i no qui ven.
“Els pagesos som l’únic ofici que quan anem a comprar ens diuen el que hem de
pagar i quan anem a cobrar ens diuen quan ens en donen” (2PT62H).
Aquest és un tret característic de la major part de la pagesia catalana i
canadenca actual, que està ofegant moltes explotacions agrícoles i ramaderes
que no poden arribar a fer balanços positius a final de l’any. Poder posar el preu
al producte és un tema cabdal per fer viable la tasca agrària.
(Qui posa el preu) “Els altres... només si anem a fer alguna hora... és el
problema... i si et fan vendre sota preu de cost... encara que diguin que no és
legal... també passa” (2PT90H).
En aquest sentit els joves nouvinguts han trobat una via per on incorporar-se al
sector fent de la venda directa i del producte de proximitat l’estratègia prioritària
per encetar i consolidar les explotacions agràries que posen en marxa. En la
major part de casos són els joves nouvinguts qui decideixen quin preu cal posar
al producte que venen i sota quines condicions. Aquesta diferència entre els dos
grups és notable. Tal i com passa amb altres estratègies d’incorporació, el fet de
començar des de zero permet al jove posar en marxa un sistema productiu més
adaptat a aquestes noves demandes tant des del consum com des del mateix
sector.
“Jo poso el preu al meu producte... que és el fallo de la pagesia, estic segur que
molt poca gent t’ha respòs que sí... tothom va condicionat i ven els xais a
intermediaris que posen el preu... si t’agrada bé i sinó també!” (2PN71H).
272