Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

distribució dels seus productes. La cerca d’un paper més rellevant en l’escena
alimentària és una manera de diversificar l’activitat agrària. A més, el fet de tenir
més capacitat de decisió també implica una major implicació del territori en
l’estratègia individual de cada explotació agrària. Moltes vegades aquesta nova
definició porta implícita un acostament del productor al consumidor. Se
n’especifiquen tres: (1) producció ecològica, (2) produccions d’alta qualitat, (3)
escurçament de les cadenes de comercialització.
b) Ampliar (broadening): aquest grup de noves activitats fan referència a
aquelles que malgrat esdevinguin a l’explotació agrària no estan relacionades
amb la producció d’aliments. Són activitats que responen a les noves demandes
socials d’una població cada vegada més urbana i més terciaritzada. Són
estratègies que posen a l’abast de la gent de ciutat recursos rurals com ara unes
vacances en plena natura. El projecte defineix quatre camps d’activitat: (1)
agroturisme, (2) noves activitats dintre de les explotacions agràries, (3)
diversificació de la producció agrària i (4) gestió del medi natural i del paisatge.
c) Refer (regrounding): aquesta opció de diversificació fa referència a
mobilitzar recursos per poder emprendre una estratègia de futur en l’explotació
agrària. Es distingeixen dues tipologies d’activitats, molt diferents entre elles,
però amb un objectiu comú de poder disposar dels recursos suficients per refer
l’explotació agrària. La primera fa referència a reduir costos de producció
sobretot en termes d’input, mà d’obra externa a la familiar, excés d’energia
fòssil, etc. La segona té a veure en la captació d’un ingrés extern a l’explotació
agrària per tal de poder aportar-hi capital per promoure noves activitats a la
mateixa explotació agrària: (1) noves eines per reduir els costos de producció i
(2) feines fora de l’explotació agrària.
Aquesta és una classificació, però no és l’única. La literatura científica en fa un
bon recull, per exemple en la recerca IDEAS (Jones, 2002) es divideixen quatre
grups sota dues categories diferents. La primera categoria fa referència a la
diversificació agrària on es distingeixen d’una banda, la producció no
convencional tant en temes agrícoles com ramaders i de l’altra, pràctiques
mediambientals en els mètodes de producció concretats en les mesures
agroambientals o en la producció ecològica. La segona inclou la diversificació en
l’estructura empresarial. S’hi distingeix d’un banda, la diversificació tradicional de
les explotacions agràries com ara la venda directa, els treballs a tercer o
l’elaboració de productes artesans; i de l’altra serveis no agraris de producció
com ara l’agroturisme o l’artesania no alimentària.
Quan es comença un procés de diversificació es fomenta una dinàmica
d’interrelació amb el territori i amb els seus agents implicats. Són les activitats
de diversificació les que potencien la multifuncionalitat de l’activitat agrària com
95