Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

canviant. En aquest punt s’alça més d’una pregunta: cal treballar sota un
concepte consensuat de què s’entén per ruralitat i quin són els seus límits? O cal
trencar aquesta dicotomia i començar a plantejar enfocaments més territorials?
3.2. Des de quan el desenvolupament rural?
El terme desenvolupament cobra força a nivell global passada la II Guerra
Mundial entenent que calia promoure un benestar social i econòmic per la
població, sobretot la dels països més desafavorits, oferint uns nivells mínims
d’ingressos als seus habitants (Ceña, 1994: 13). Aquest tipus de mirada
endavant és coneguda com a desenvolupament econòmic.
A partir de la segona meitat del segle XX el desenvolupament també s’ocupa de
les disparitats regionals dintre d’un mateix país. Els processos industrials havien
afavorit enormement unes determinades àrees –sobretot urbanes- mentre que
n’havien deixat unes altres molt més abandonades. Aquest desequilibri es
comença a treballar des de les classes polítiques amb instruments de
desenvolupament regional. Es posen a l’abast de les zones que no han pogut
desenvolupar-se industrialment mesures que els aportin elements de
revitalització. En aquest escenari, moltes àrees rurals havien quedat enrederides
mostrant una imatge d’escassa diversificació productiva, d’elevats índex
d’envelliment, d’unes rendes molt baixes i d’un espai vital mancat de serveis
bàsics. El desenvolupament d’aquestes àrees comença a ésser anomenat a finals
dels anys seixanta com a desenvolupament rural (Viladomiu et al., 2009).
El desenvolupament es pot definir a partir de tres dimensions: (1) creixement
econòmic, (2) canvi estructural i (3) millora del benestar. El primer, fa referència
a equiparar els nivells de renda de la població que habita territoris amb diferents
oportunitats. El segon, és un terme quantitatiu de transformació d’elements que
ajudin a millorar la capacitat productiva de la població. El tercer, és un terme
més qualitatiu que aposta per millorar el nivell de vida de la gent de les zones a
desenvolupar. Per tant, a partir dels anys seixanta es pren consciència que el
desenvolupament rural ha d’anar introduint-se en les agendes polítiques estatals
i supranacionals. Però els models, tant des de l’acadèmia com des dels discursos
polítics, tenen diferents enfocament filosòfics i metodològics.
El primer model que es desprèn als països industrialitzats a partir de la
postguerra està marcat per una alta centralització de la presa de decisions de les
activitats productives on es mantenia que l’arribada d’empreses foranies a
l’entorn rural era la que havia d’introduir millores econòmiques i socials. Aquest
model de desenvolupament rural és conegut com a exogen (Viladomiu, 2003:
30). El món rural esdevé un reservori de mà d’obra, de matèries primeres i de
75