Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

ambientals, etc- són el potencial real que aporta a la visió local les avantatges
comparatives que ha d’aprofitar (Bryden, 2000).
Si s’ha de destacar un element rellevant per la jove pagesia, aquest és el mercat
de productes locals. Les cadenes de comercialització s’han fet tan llargues que
ara mateix moltes d’elles no sabem a on acaben. La producció agrària
deslocalitzada és invisible, és com si vingués del més enllà. El supermercat s’ha
convertit en un punt de trobada de mil i un productes dels quals es desconeix el
seu origen, malgrat la normativa –traçabilitat- vulgui fer un esforç per descobrir-
lo. Enfront l’anonimat dels productes del centres comercials una part de la
pagesia reivindica el comerç directe i de proximitat. El nombre d’iniciatives arreu
del món s’han multiplicat en la darrera dècada (Pérez-Vitoria, 2010: 173).
Donar importància a l’escala local és una manera directa de posar en marxa
mesures de desenvolupament rural des del mateix territori, ja que practicar una
agricultura i una ramaderia conscients de la localitat aporta un valor afegit de
primer ordre. Porta implícites tota una sèrie de conseqüències que molt bé
quadren amb el concepte del desenvolupament rural. Les dinàmiques que es
generen treballant a una escala propera són les que en bona part defineixen el
nou paradigma. El territori cobra sentit més enllà dels sectors que el componen i
s’entén con un tot que funciona de manera orgànica.
Un dels trets rellevants del component de l’escala local en parlar de pagesia és la
recuperació de llavors i races autòctones. L’adaptació de les diferents varietats a
través del temps en conjunció amb els coneixements locals permet que cada
territori es distingeixi per les seves llavors o races autòctones.
3.5.2. Diversitat
Enfront l’especialització cobra valor ser divers, ja sigui en cultius, en activitats o
en canals de comercialització. El model industrial ha promulgat els monocultius,
la concentració en la producció de matèries primeres (commodities) o els
contractes d’integració. Tots aquest elements són l’antítesi a ésser divers. La
mateixa naturalesa ja ens parla de la biodiversitat com a valor d’excel lència pels
seus ecosistemes. Avui dia ningú dubta que com més divers és un entorn, més
riquesa hi alberga. Així es connota que el component de la diversitat és aplicable
des de múltiples perspectives.
Una de les maneres tradicionals que ha tingut la pagesia per diversificar les
seves fonts d’ingressos ha estat la pluriactivitat. Als anys setanta apareixen els
primers estudis des de l’acadèmia sobre aquest concepte a Europa (Etxezarreta,
1985; Fuller, 1990), però es poden trobar referències de principis de segle XX on
ja es parlava de destinar la mà d’obra familiar a altres activitats no agràries
93