Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

3.6. Conclusions
El món rural i la seva definició han evolucionat al mateix temps que ho han fet el
seu territori i la seva societat. La realitat que es viu al final de la primera dècada
del segle XXI es caracteritza per l’acostament i interrelació dels espais rurals i
urbans, per la redefinició d’un sector agrari que cerca camins per esdevenir més
autònom i per l’heterogeneïtat dels seus habitants. El nou escenari es dibuixa ple
d’incertes i d’oportunitats, fet que obliga a entendre’l des d’una perspectiva de
sistema complex i multidimensional.
El desenvolupament rural neix als anys setanta per contrarestar unes zones
allunyades dels pols de dinamisme econòmic que anaven quedant relegades a
causa de la concentració de població i serveis als espais més urbans. Les
intervencions públiques i les noves polítiques adoptades tant des de l’àmbit
governamental, com privat o associatiu han catalitzat alguns dels processos clau
de transformació de les àrees rurals. Avui, ser rural ja no és sinònim de decadent
ni oblidat. La ruralitat del segle XXI és plena de vitalitat i malgrat el sector agrari
ja no és el prioritari, sí que esdevé imprescindible per la correcta harmonització
del teixit econòmic, social i ambiental.
Partint de la tesi de l’OCDE (2006) sobre el New Rural Paradigm, s’han proposat
vuit components per construir un model teòric adequat per emmarcar el context
on la jove pagesia s’ha de desenvolupar. Formen part d’un nou paradigma rural
emergent, que exhibeix elements d’interès per poder avançar vers la
dinamització de l’activitat agrària lligada al territori i dels espais rurals on es
desenvolupa.
Avui dia ja no sobten els termes de pluriactivitat, diversificació o
multifuncionalitat. Durant els últims anys s’han emprat amb insistència quan es
parla de suport a iniciatives de desenvolupament rural. L’esforç de milers de
persones per revitalitzar els espais agraris i rurals a partir dels recursos locals és
la base sobre la que se sustenta el nou canvi de paradigma. El poder del lloc,
l’autonomia per poder decidir, la cooperació entre veïns i entre col legues de llocs
llunyans, el compromís amb el territori habitat, una relació saludable amb
l’entorn, una diversificació de tasques a desenvolupar o una actitud oberta a la
innovació i a l’alentiment, formen part del nou paradigma rural plantejat. La visió
integradora remarca fortament el paper d’una agricultura lligada a la terra, de
dimensions adequades a les capacitats reals, de lligam amb el consum i de
respecte a les generacions futures.
Aquest model agrari és la base per a un nou escenari rural definit des d’una
òptica agrosocial, on la revalorització de l’activitat agrària i de les relacions entre
111