Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

pel model agressiu en què cal desenvolupar-se (Lasley, 2005: 2-3). El mateix
autor argumenta que alguns joves atrets per les tasques agràries i per l’art de
dedicar-s’hi, ho deixen de fer perquè els condicionants que els exigeix
l’agricultura industrial no els motiven.
“Among both existing farmers and those desiring to farm there appears to be a
failure to recognize that farming is increasingly about doing things they dislike
rather than working in the fields and in the barns which attracted them to
farming” (Lasley, 2005: 6).
“Tant entre els agricultors existents com entre els que estan desitjant fer de
pagesos, sembla haver una desmotivació en reconèixer que l'agricultura significa,
cada vegada més, fer coses que no els agrada en lloc de treballar en els camps i
en les naus, que és el que els va atreure per dedicar-se a l'agricultura” (Lasley,
2005: 6).
Aquest escenari porta a visualitzar un futur sense pagesia en els propers
decennis, si no es fa efectiu un canvi de paradigma. Alberdi Collantes (2005: 24)
alerta del perill de limitar la mà d’obra de les explotacions agràries on en un
futur no gaire llunyà poden quedar desproveïdes de sang jove i nova.
Ploeg (2010: 105) explica la paradoxa que el model agroindustrial ha creat uns
Imperis alimentaris que dominen les relacions de poder i unes explotacions
agràries industrialitzades que l’alimenten sense gairebé tenir ni veu ni vot. La
crisi alimentària de l’any 2008 va treure a la llum la relació entre la crisi agrària,
l’alimentària i la financera. Si els bancs fan fallida, el model agrari altament
depenent dels sistemes financers pot continuar la mateixa direcció. En
conseqüència, altres models més propers a una manera de fer pagesa i més
autònoma tenen més espai per poder ressorgir i trobar el seu lloc en l’actual món
global.
De fet, comença a aixecar-se una veu que reclama un canvi de model i que
identifica en la crisi del model industrial una oportunitat única per fer el gir vers
una manera més justa i sostenible de gestionar les explotacions agràries actuals.
“Yet, in this crisis, there is a golden opportunity to shift Canadian farming into a
more sustainable future” (Webb, 2009).
“No obstant això, en aquesta crisi, hi ha una oportunitat d'or per canviar
l'agricultura canadenca vers un futur més sostenible” (Webb, 2009).
En aquest model alternatiu la pagesia no és exclosa, ben al contrari, és una peça
fonamental d’estructuració i força dels nous sistemes agraris que es gesten des
d’una mirada més integradora i lligada al territori. És un model que obre les
portes a noves incorporacions de joves al sector agrari i al món rural, és per
tant, una via de renovació encoratjadora i plena de noves oportunitats per
fomentar l’ocupació rural, per proporcionar uns aliments saludables i per tenir
26