Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

“There is no point in protecting the land base if there is no younger generation of skilled
operators to continue farming” (Walton, 2003: 25).
“No té sentit protegir el sòl agrari si no hi ha una generació jove d’agricultors qualificats
per continuar l'activitat agrària” (Walton, 2003: 25).
Assegurar que hi hagi persones que treballin al camp i que hi hagi camp per
ésser treballat, és un dels objectius que es desprèn de les idees força del
desenvolupament rural i d’aquesta tesi doctoral. Quan en un territori existeix una
activitat agrària diversificada, inserida en diferents xarxes locals i sectorials, generadora
de llocs de treball directes i indirectes, mantenidora de tradicions culturals, etc; s’està
potenciant el desenvolupament rural d’aquell indret. A més, els canvis socials i
econòmics dels últims anys, han modificat el predomini del sector primari en les àrees
rurals (Camarero, 2009). Actualment la pagesia conviu amb la resta de sectors
econòmics, algunes vegades sota un paraigua conflictiu, d’altres amb aigües més
tranquil les i sinèrgiques. En tot cas, el que és interessant és que donar suport als
joves per diversificar les seves activitats agràries per aprofitar les múltiples
relacions de les xarxes territorials locals, és una altra manera de fomentar la
incorporació a l’activitat agrària (Blanco, 2006: 309), així com la vitalitat i viabilitat dels
espais agrícoles i ramaders.
Una altra de les conseqüències dels canvis socials i econòmics de les últimes dècades ha
estat la desestructuració de la família pagesa i la conseqüent desfamiliarització
de l’activitat agrària (Gómez Benito i González, 2002). Aquest tema l’he tractat al
capítol segon, on també em preguntava si la crisi del model agrari familiar és una
amenaça o una oportunitat pel foment del relleu generacional. Al capítol sisè he fet una
primera aproximació a la resposta, on matiso que existeix una oportunitat en tant que la
crisi pot introduir un canvi de model, però que també roman present una amenaça en
perdre algunes de les maneres de fer tradicionals. Es pot afirmar que la família pagesa
tradicional desapareix, però el que no es pot constatar és que ho faci la pagesia. Vers al
contrari, els resultats de la tesi doctoral mostren com l’activitat agrària reneix a partir de
diferents formes, entitats i mirades. Les relacions laborals, econòmiques i socials de
l’antiga família pagesa es van difuminant, però mentrestant apareixen en l’escena
agrària noves fórmules jurídiques, relacions familiars més flexibles, multitud
d’estructures organitzatives diferents, etc. Aquesta reflexió convida a estudiar les
noves formes jurídiques i maneres d’organitzar-se de la pagesia del segle XXI,
així com de les necessitats presents i futures de cadascuna d’elles.
Un altre tema social rellevant en parlar d’incorporació a l’activitat agrària és la veu i el
paper de la dona en el marc del Nou paradigma agrosocial. Al treball de camp s’ha
constatat, la literatura científica així ho recull (Díaz, 1997; Jiménez, 2000; López García,
2000; Baylina i Garcia Ramon, 2001; Salamaña i Baylina, 2006; Binimelis et al., 2008) i
375