Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

alguns autors com Aurélie (2007) mostren com cada vegada és més rellevant i
estratègic el paper de la dona, per exemple, en les trobades internacionals de La Via
Campesina. Tot apunta que la pagesia del futur es dibuixa tant en rostres femenins com
masculins. Aquest fet és rellevant en tant que els nous plantejaments agraris esdevenen
molt més integrals, equitatius i oberts.
Però que ha passat a les cases de pagès, tant canadenques com catalanes, per què els
joves no continuen amb l’activitat familiar tradicional? Doncs que el jovent viu el dia a
dia que els pares i familiars els han transmès. Aquesta vivència acostuma a ser una
barreja entre l’estima per la terra propera i una recança a l’hostil món de qui avui es
dedica a conrear aliments, sobretot si són per alimentar el complex entramat
agroindustrial. La major part dels fills i filles que han nascut en una explotació
agrària familiar decideixen, per voluntat pròpia i també per insistència dels
pares, abandonar la tradició familiar i anar a treballar de qualssevol altra cosa.
No és d’estranyar que els joves que escolten insistentment la cantarella que “això
s’acaba” o que “aquí no hi ha futur” 114 , desitgin marxar a fer una activitat diferent a
l’agrària. Els joves que ara tenen entre 20 i 40 anys han estat contínuament escoltant la
Cançó de l’enfadós del pares que el sector agrari va malament i que millor fer qualssevol
altra activitat que no pas de pagès o pagesa. Aquest fet ha influït que no s’hagin
reconvertit algunes explotacions agràries familiars i hagin tirat per la via fàcil de la
integració, de la producció per l’agroindústria o directament per l’abandonament. Durant
aquests anys s’ha perdut un capital social i cultural immens, en bona part, perquè els
pares no han encoratjat els joves a rellevar les explotacions agràries familiars. A més,
des del mateix sector s’ha estigmatitzat i menyspreat l’ofici de pagès, fet que encara
enforteix més el desig del jove de no voler dedicar-se a l’activitat agrària (Sevilla
Guzmán, 1979; Fennell, 1981; Breton et al., 1997). Aquestes dinàmiques, conseqüència
de múltiples factors, són elements de caire social que tenen una gran transcendència
quan es parla de futur agrari local. La Cançó de l’enfadós i la seva relació en les
decisions que es prenen a l’interior de la família pagesa, obren la porta a estudiar les
antigues i noves relacions familiars, i com aquestes influeixen en la decisió final de la
persona jove de continuar amb la tradició agrària familiar 115 .
També hi ha una minoria de persones que decideixen continuar les explotacions agràries
del pares. Malauradament el treball de camp m’ha mostrat que molts d’aquests joves
encara reprodueixen el model familiar de gestió i maneig de l’antic paradigma, on es fa
molt difícil la introducció de noves pràctiques agràries alternatives més enllà de les que
continuen el model productivista. Per tant, tenim actualment al territori català i
114 Recordem que aquesta actitud s’ha definit com la Cancó de l’enfadòs. És el posat que mostra bona part
de la pagesia quan parla dels problemes que té i de les misèries que li afecten.
115 Complementàriament a estudiar la influència de les famílies pageses en les decisions de les noves
generacions de continuar l’activitat agrària, també seria interessant estudiar la població en general, per
entendre en quines famílies no agràries existeix el desig de pares i/ fills d’introduir-se a la pagesia.
376