Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

pageses que la volen conrear. El personal tècnic aconsella que per als primers
anys és millor tenir un acord per arrendar una mica de terra que no pas anar
directament a la compra i el préstec hipotecari. A més s’està corroborant que hi
una part de la pagesia veterana que desitja ajudar a les noves generacions de
joves que s’incorporen. Aquest vincle pot ésser molt rellevant perquè a més de
facilitar l’accés a la terra, es facilita el contacte amb la comunitat rural, es pot
llogar maquinària i sobretot pot ser una font de coneixement local clau per
treballar la terra i/o menar el bestiar. La persona experta coneix el territori, la
climatologia i les particularitats de la finca que arrenda. Aquestes organitzacions
també aconsellen que s’escriguin els acords i es detallin minuciosament. Cal que
quedi clara la durada del contracte, la implicació de les millores que pot fer
l’arrendatari, les reparacions de l’equipament, etc. A Canadà sembla que aquesta
tipologia de contractes no monetaris té cada vegada més importància. Per
exemple Statistics Canada, en l’últim cens agrari pregunta a la pagesia sobre els
seus acords informals alhora d’arrendar la terra.
Alguns joves nouvinguts relaten el llarg camí de la cerca de la terra. La cita que
s’adjunta més avall detalla com la jove parteix d’una idea de compra, després
passa per una de lloguer i finalment acaba trobant un pagès ecològic que fa vint
anys que muny vaques i que li cedeix una de les cinquanta hectàrees que té en
propietat. Aquesta pagesa nouvinguda es passa un any de la seva etapa de
planificació cercant una terra que costa de trobar. Aquest patró es repeteix amb
els qui no tenen propietat, i a més tenen un origen urbà.
“I started looking for land to buy, but I didn’t come up with anything that was
affordable or realistic in terms of land that I wanted to own and farm and be able
to live of… I was looking for probably about a year and then it was around the
same time when I was realizing that there was no point to finding anyland that I
can afford and good for farming… but I met Martin here and he offered his land…”
(1PN4D).
"Vaig començar a buscar terra per comprar, però no vaig trobar res que fos
assequible o realista en termes del que volia per viure i per poder-ne viure... vaig
estar buscant, durant un any, si fa o no fa, i llavors em vaig adonar que no tenia
sentit, que no trobaria la terra que volia al preu que podia pagar... però vaig
trobar en Martin i em va oferir la seva terra..." (1PN4D).
Per alguns joves nouvinguts, malgrat faci temps que estan instal lats, accedir a
llogar o comprar noves hectàrees de terres no és una tasca senzilla. El fet de no
ser del lloc, implica que el jove sense origen agrari està fora del sistema i
d’alguna manera es torna invisible.
“Sempre arribo tard... quan hi ha terra disponible ets l’última que t’enteres... la
gent no hi pensa amb tu... ets invisible... com que no ets una explotació de
sempre... doncs no hi comptes!” (2PN72D).
209