Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

continuar i a tancar la recerca i qui sempre que pot fa d’altaveu de les idees que
compartim. Gràcies a tots tres per ser uns bons mestres des de la vostra
quotidianitat.
Als amics que han tingut la paciència infinita d’escolta una vegada i una altra allò
de Sí, però quan acabi la tesi. He deixat per fer moltes coses boniques amb qui
més estime, però tot té un final i ara sí que podré respondre: Sí, quan ens
veiem? No cal escriure un llarg llistat de noms perquè ja sabeu qui sou. Però sí
que vull agrair-li a l’Albert i a en Jordi les enèrgiques trucades des de l’Empordà;
a la Joana, la Marta, la Maria, la Lumi i l’Elena els milers de somriures que durant
aquest temps m’heu fet arribar; a l’Anna que m’ha guiat pel món dels mapes; a
en Sergi, el paseo y conversación que tantes vegades hem compartit; a en Iago
el màgnific cop de mà amb la bibliografia, a l’Anna la paciència que ha tingut per
respectar el meu temps i entendre el ritme de la dansa doctoral; a la Tere i
l’Acarona que m’han animat des dels fogons; i a la Vanesa per l’entusiasme que
evoca per una nova generació de pagesia viva i activa. Un agraïment també als
pastorets i pastoretes de l’Escola de Pagesia que ja fa tres anys que m’escolten i
m’esperonen a continuar fent d’altaveu dels seus somnis.
A la família que, cadascú a la seva manera, també ha viscut la tesi. Als cosins
grans, Sergi i Pere, que m’han animat i m’han transmès energia des de la
distància. A la seva mare, la meva tia, que ha fet un esforç que no té nom per a
corregir l’intens treball que ara estic a punt de tancar. Gràcies Mari! A la meva
àvia, Angelita, que cada vegada que parle amb ella, em reforça la meva valentia
i ganes de fer les coses amb estima. Als meus pares, la Lola i en Salva, que en
tot moment m’han estès la mà, que em van acollir a casa quan vaig decidir que
caminava vers el doctorat i que al llarg de tot aquest temps han entès la meva
dedicació al camp, als llibres i a la pantalla. I als meus germans, la Llum i l’Ovidi,
que des de la seva infantesa també han viscut la tesi a la seva manera i m’han
acompanyat amb rialles i vitalitat.
A la meua parella, en Jaume, que ha viscut de molt a prop la penúltima i l’última
fase de la recerca. Amb ell he compartit els dies llargs, les taules que es
desfiguren, la bibliografia que no es troba, les correccions de detall, les lectures
feixugues -i les lleugeres també-, els passejos per la Coma de Burg, els mals de
cap, les bones estones de descoberta i un llistat llarg de moments únics. Aviat
podrem fer vacances ☺
I finalment, a la pagesia que m’ha obert les portes del mas i que m’ha cedit un
espai d’intimitat exclusiu a l’explicar-me les seves històries, desitjos i emocions.
Les persones joves que he conegut durant aquests anys són els que m’han
transmès bona part del coneixement après. Sense elles aquesta tesi seria una
altra, i segurament jo també. Conèixer l’estima per la terra que la gran majoria
15