Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Sota un nou paradigma rural la competitivitat s’assoleix a partir de la cooperació
entre els diferents agents locals. Competeix el territori per donar sortida a la
gent que l’habita. Basada en la teoria dels sistemes locals territorials s’entén que
l’espai rural a desenvolupar és una entitat autònoma i rica en recursos propis
conreats històricament – el milieux 33 - (Dematteis, 2002). Aquesta esdevé un
node actiu d’una xarxa global que el connecta amb el món i amb les novetats
que el continuen nodrint, però sempre des d’una base arrelada de capacitats
locals i endògenes. La teoria de les xarxes dóna un valor extraordinari a la
cooperació entre els diferents nodes. Aquest element és imprescindible perquè
les persones joves que es volen incorporar a l’activitat agrària aprenguin dels
processos d’altres àrees geogràfiques i puguin compartir el saber fer de
l’experiència.
A més quan un territori decideix cooperar es creen unes sinergies que
afavoreixen el dinamisme fruit de les relacions personals per tirar endavant un
projecte col lectiu. Entren en escena temes socials per fer funcionar els
econòmics. En aquest escenari s’acostumen a donar forts impulsos a les
empreses locals que treballen força coordinades sota fórmules associatives que
cooperen (Fuà, 1987).
3.5.5. Innovació
La innovació és necessària per repensar i tornar a formular molts dels processos
viciats que no funcionen en determinats ambients agraris i/o rurals. La innovació
també permet sortir de l’àmbit local per anar a cercar noves maneres de fer que
complementin els coneixements tradicionals o d’escala local. Aquest component
aporta elements de novetat totalment imprescindibles per crear economies
dinàmiques. El valor local és vital, però no és suficient per mirar endavant
(Capello, 1996).
Sembla doncs, que innovar i mirar amb ulls creatius és una manera de donar un
bon pas endavant. La innovació ha estat un dels motors essencials que han
permès el moviment social de la nostra història. A partir de la segona meitat
d’aquest segle, l’agricultura i la ramaderia van rebre una gran allau d’innovacions
com la mecanització, els fertilitzants i els plaguicides de síntesi, la intensificació
en la cria dels animals, la millora genètica de les espècies, la integració dels
canals de comercialització, etc. (Saña, 1993; Cochrane, 2000). Aquestes
transformacions formen part dels canvis introduïts arrel del procés encetat per la
33 Segons Governa (1997 citat per Dematteis, 2002) el milieux està format pels recursos socials i
culturals que caracteritzen de manera estable un cert territori, ja que s’han sedimentat en ell al
llarg de la història com a conseqüència de l’evolució de la societat i de l’economia en relació als
ecosistemes naturals locals.
101