Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

successió per identificar quins són els esgraons que puja la persona jove per
accedir al control de l’empresa agrària i, per tant, a augmentar la seva
responsabilitat. Segons Errington (1998) les decisions que pren el jove comencen
per les de tipus tècnic, seguides de les estratègiques i de planificació, es continua
per les de gestió de personal i s’acaba amb les de tipus més financer. Però
aquesta escala també depèn del rol que assumeixi la persona que relleva i la que
s’ha de retirar.
Gasson i Errington (1993) caracteritzen quatre tipologies de successor en funció
de la responsabilitat que adopta el jove i la capacitat que té per gestionar una
part independent de l’explotació agrària. Distingeixen: (1) Farmer’s Boy, el jove
segueix les passes del pare sense tenir gaire responsabilitat ni capacitat de
decisió i que actua gairebé com una persona assalariada. (2) Separate
Enterprise, el jove continua treballant a l’explotació familiar, però amb una
empresa apart on pot desenvolupar les seves habilitats. Acostuma a passar quan
l’explotació familiar és suficientment gran com per crear-ne una de nova que hi
estigui lligada. (3) Stand-By holding, el jove crea la seva pròpia empresa agrària
independent de la familiar. (4) Partnership, el jove treballa amb el seu progenitor
i comparteix bona part de les decisions i de la responsabilitat sobre l’empresa
agrària. En funció d’aquestes tipologies el jove tindrà necessitats diferents al
llarg del camí d’incorporació a l’activitat agrària.
Finalment el període de jubilació arriba quan la primera generació abandona el
control i la presa de decisió de l’explotació agrària, així com la titularitat dels
bens materials. En molts casos aquest moment no arriba fins la mort del pare.
L’augment de l’esperança de vida, el caràcter aferrat de la pagesia tradicional i el
fet que fer de pagès és una manera de viure, provoca situacions molts greus
d’estancament de la primera generació, i posa en dubte la viabilitat de la segona
(Lobley et al., 2010: 57). Aquest és un dels motius pels quals en els últims anys
es recomana a les famílies pageses l’elaboració d’un pla de successió, que faciliti
l’entrada de la persona jove i la sortida de la veterana.
En aquest procés de transmissió de les explotacions agràries de pares a fills, hi
ha un factor que s’acostuma a menysprear i què és de vital importància. És la
dinàmica relacional de les famílies pageses, on acostumen a haver temes dels
quals no es pot parlar, on el pare té un excés de poder, on els joves queden
relegats a treballar sense poder opinar, etc. Aquests factors queden moltes
vegades oblidats per la importància que es dóna a l’anàlisi econòmica del procés
del relleu generacional.
“Overemphasis on the economic aspects of farm transfer obscures the important
role that human relations play in the successful transfer of family agricultural
assets” (Tondreau et al., 2002: 5).
36