Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

Aquests elements han estat escollits a partir d’un treball d’anàlisi de la literatura
científica i de la pròpia experiència de la doctorand, a partir de criteris
substantius. Són objecte d’anàlisi i discussió les tendències que s’entreveuen dels
resultats empírics obtinguts i, per tant, el model quantitatiu no té valor
estadístic. Al llarg d’aquest capítol s’exposen les idees força que les dades
suggereixen. Aquestes són acompanyades per una anàlisi qualitativa dels
discursos dels joves entrevistats, sobretot en la part que fa referència a les
actituds. És per aquest motiu que es barregen els enfocaments quantitatiu i
qualitatiu per tal d’obtenir una discussió de la realitat més enriquidora i veraç.
Seguidament es detallen els resultats del Índex Pràctiques, Índex Actituds i
Índex Nou Paradigma Rural en funció de l’origen familiar (Taula 6.3) i, familiar i
geogràfic del jove (Taula 6.4).
Taula 6.3: Índex Nou Paradigma Rural en funció de l’origen familiar.
Índexs Pagesia tradicional Pagesia nouvinguda Total de la mostra
Índex Pràctiques
Índex Actituds
Índex Nou
Paradigma Rural
La taula anterior mostra que:
3,9 7,0 4,9
6,0 7,6 6,5
4,9 7,3 5,7
Font: Elaboració pròpia, 2010.
- La pagesia tradicional es troba lluny del Nou paradigma rural pel que fa a les
pràctiques. La condició inicial de rellevar una explotació agrària existent i
d’heretar una manera de fer, dificulten el canvi a pràctiques agràries noves.
En canvi, quan es mesuren les actituds bona part dels joves s’acosten a una
manera més oberta de veure el món. Quantitativament les pràctiques i les
actituds de la pagesia tradicional estan separades per 2,1 punts.
- La pagesia nouvinguda assoleix puntuacions més elevades que la tradicional i
mostra valors més semblants en quant a les pràctiques i les actituds. El fet de
començar de nou una activitat agrària facilita adaptar les idees a la realitat.
Quantitativament només 0,6 punts separen les pràctiques de les actituds.
254