Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

1. Presentació de la recerca
1.1. Motivació
La motivació per dedicar bona part de la meva vida professional, acadèmica i
personal a la jove pagesia es remunta a la meva adolescència. Va ser a través de
l’estima per la cuina i pels aliments que m’hi vaig anar acostat, a poc a poc, a les
persones que tenen cura per la terra.
M’he de remuntar anys enrere quan gravava en un vídeo VHS els programes que
emetia Carlos Argiñano al mig dia, a l’hora que jo encara estava a les aules de
l’institut. Ell va ser una de les persones, juntament amb la mare i la mare de la
meua mare, que em va transmetre el coneixement culinari i que em va despertar
una intensa motivació que desembocaria en una passió tremenda pel menjar i
per tot el món que el rodeja. És per això que des de ben joveneta cuinava a casa
i anava al mercat a comprar els ingredients que havien de format part dels plats
que m’agradava elaborar. Aquest procés va durar tots els anys d’institut. D’una
manera intuïtiva sempre he anat a comprar al mercat, on es pot triar i remenar i,
on sobretot, es pot mirar la gent als ulls.
Anys més tard vaig començar els meus estudis de Ciències Ambientals a la ciutat
de Girona. Continuava cuinant i sobretot continuava anant al mercat de la
Devesa els dissabtes o els dimarts que podia. Gaudia enormement dels aliments
que comprava, de la seva elaboració i de la posterior ingesta. Però era totalment
desconeixedora de la realitat que s’amaga darrere de cada ingredient d’una
recepta quotidiana. Ni el meu entorn, ni la universitat, ni els llibres que queien a
les meves mans em van advertir que la pagesia que conreava els aliments que jo
menjava estava en perill d’extinció.
Va ser més tard, quasi per casualitat, quan em vaig començar a acostar a la
pagesia. Atreta per una notícia al diari que parlava de la Duquessa d’Alba, vaig
enfocar el meu projecte de final de carrera a investigar la Política Agrària
Comunitària (PAC). La poca coherència que vaig trobar en el repartiment dels
recursos públics de la PAC va ser l’espurna que va encendre el meu desig
d’acostar-me a la realitat pagesa d’arrel. Em va cridar l’atenció el fet que els
diners públics estiguessin tan mal repartits i vaig decidir que volia saber més
coses sobre la PAC. Com que estudiava Ciències Ambientals, la recerca havia de
tenir un tarannà que lligués amb el que havia estudiat. Al llarg de tota la carrera
només un dia es va parlar a classe del sector agrari. Va ser en una assignatura
optativa on es va comentar el risc d’incendi lligat a la desaparició de l’activitat
agrària tradicional. Així que vaig començar a estudiar l’impacte que la PAC havia
tingut en el paisatge de la Vall de Llémena, un espai preciós molt a la vora de
Girona. La meva sorpresa va ser descobrir un sector agrari afeblit, desanimat,
1