Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

pagesia camini vers gestionar tant autònomament com pugui la seva base de
recursos. Dels casos d’estudi destaca la creació de l’obrador per elaborar la llet
d’ovella de raça autòctona (Cas 8), l’afany de millora de la parella jove que lluita
per adequar una terra apta pel l’horta (Cas 11) o l’organització d’activitats
d’educació ambiental i de formació per la Nova pagesia (Cas 6).
Un altre tret distintiu de la condició camperola és que cerca la manera de
relacionar-se amb els mercats que li donin més autonomia on la flexibilitat, la
mobilitat i la llibertat siguin els trets característics. Una de les estratègies
agràries que permet acostar-se a l’autonomia respecte els mercats és produir
tant com es pugui a la mateixa finca sense haver de dependre dels mercats
exteriors (per exemple de llavor, fertilitzant, coneixement, mà d’obra, etc.). La
pagesia que treballa cercant aquestes dinàmiques acostuma a ser molt més
autònoma. Un altre tret que permet rebaixar la dependència dels mercats és
emprar estalvis i no demanar crèdits per comprar el que no es pot produir, com
per exemple maquinària. En aquest sentit Ploeg defensa que la pluriactivitat
facilita a la pagesia l’obtenció de diners extra per anar reforçant la base de
recursos de la pròpia finca sense fomentar en excés la dependència dels mercats
externs. En el Cas 1 la jove pagesa treballa fent feines a tercers per poder anar
comprant els caps de bestiar que necessita. En el Cas 11 el jove ha estat fent de
tècnic forestal per poder posteriorment comprar la finca on ara s’ha instal lat.
Per Ploeg la supervivència o, en altres paraules, l’adaptació a les condicions
externes en funció del temps i l’espai és una altra de les característiques que
defineixen la condició camperola. Independentment de l’indret, cada persona que
desenvolupa unes tasques agràries està sotmesa al compliment d’uns requisits
imposats per organismes com els bancs, l’Estat o els grups agroindustrials.
Moltes vegades la relació que s’estableix amb aquestes entitats força la pagesia a
assolir estats de supervivència. Per sobreviure s’han de donar passes per adaptar
les condicions inicials als estadis canviants que fluctuen en funció d’alguns agents
externs. Aquesta adaptació es pot escenificar en la cerca de terra de la jove del
Cas 4. Les dinàmiques del mercat de la terra són extremadament dures per les
persones que volen accedir-hi sense tenir un origen agrari previ. L’especulació
sobre l’espai agrari provoca que els preus de la terra siguin desorbitats en relació
a la renda que aporten. L’afany de supervivència de la jove la porta a establir un
acord informal amb un pagès veterà que li ofereix unes condicions molt
favorables per començar a engegar una activitat agrària autònoma. En aquest
cas l’instint de supervivència i les ganes de donar la passa d’incorporar-se a la
pagesia, fan que la jove trobi un acord pel primer estadi del seu procés
d’incorporació millor del que hagués estat si s’hagués involucrat en la compra
d’un terreny. És interessant com la condició camperola juga moltes vegades a
361