Tesi doctoral-Neus Monllor.pdf - La Caseta de la Coma de Burg

els sistemes agraris i també d’acostar-s’hi filosòficament. A grans trets les dues
tipologies de joves han marcat dos models agraris diferents: un de continuïtat i
un altre de canvi. En aquest punt és interessant reflexionar sobre les seves
oportunitats i amenaces, i sobretot sobre la possible convivència de tots dos
models en els mateixos espais territorials i geopolítics. Malgrat l’encontre pugui
crear friccions en temes concrets com la convivència de cultius transgènics amb
cultius ecològics, de moment sembla que els dos models coexisteixen:
“In reality, both approaches can be found to co-exist simultaneously” (O’Connor et
al., 2006: 9).
“En realitat, els dos enfocaments poden trobar-se coexistint simultàniament”
(O’Connor et al., 2006: 9).
Una de les conclusions d’aquesta tesi doctoral sorgida a partir del treball empíric
és que els joves que s’acosten al Nou paradigma rural el redefineixen i el
matisen. Existeix un nou paradigma, però aquest supera la barrera de la
ruralitat, la prioritat ja no és parlar d’espais rurals o urbans sinó de territori, on
els canvis socials i econòmics de les últimes dècades han acostat fortament els
dos móns antigament tant oposats. Tot seguit es defineixen alguns elements que
aporten eines per debatre els contorns del nou paradigma emergent i que inciten
a replantejar aquest nou enfocament que no pot ésser únicament rural.
El primer, fa referència a la implantació de la xarxa Internet a bona part del
territori, tant català com canadenc, que permet que les persones que viuen en
àrees més aïllades mantinguin un contacte permanent i instantani amb el món
global. En el mateix sentit, la millora en les xarxes de comunicació terrestres
també ha reduït el temps de desplaçament de molts nuclis isolats a centres més
urbans. Aquest fet facilita el diàleg entre diferents territoris independentment
dels trets que els puguin caracteritzar en funció d’una determinada ruralitat.
El segon, és que els nous models agraris necessiten de la ciutat per fer-se
valdre. Des dels espais agraris periurbans que estan en contacte continu amb
l’urbà a d’altres models agraris que subministren directament als consumidors
que viuen en ciutats. L’agricultura a Catalunya i també al sud-oest de la
província d’Ontario forma part de les regles del joc urbanes. El llibre de Jaime
Izquierdo (2008) sobre la regió agropolitana d’Astúries ho explica amb molt
detall i molta claredat. El futur demana una simbiosi entre els dos móns, cada
vegada més pròxims en la distància i simbiòtics en activitats.
El tercer, reforça el sector primari com a estratègic en la nova societat tant
urbana com rural del segle XXI. Entendre l’agricultura i la ramaderia com
activitats del passat, és caure en un tòpic caducat. Justament cal valorar les
múltiples funcions que el sector agrari desenvolupa. Des de la producció
321