Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
aquest augment del llindar del
dolor. Hi ha altres factors implicats
com l’alteració de la transmissió de
la sensibilitat dels estímuls dolorosos
i la dificultat per comunicar el
dolor. Es creu que els nens amb
síndrome de Down perceben el
dolor de manera més lenta i menys
precisa que la població general.
Malgrat tot no són insensibles al
dolor sinó que tenen més dificultat
per expressar-lo i discriminar-ne la
localització, ja que no el localitzen
adequadament.
Síndrome de Down. La família i
el personal mèdic han d’estar més
atents al mínim dolor o a expressions
més subtils, com ara gests, ja
que els nens amb síndrome de
Down poden mostrar signes escassos
i el dolor pot no ser detectat. Es
poden produir canvis fisiològics
que acompanyen el dolor, com una
sudoració sense causa aparent,
malestar, expressions de la cara,
de vegades amb pal·lidesa o amb
actituds corporals que podrien
explicar una postura davant del
dolor: posicions estranyes de les
cames, immobilitat o rigidesa de
les extremitats, coixesa. El dolor
també pot produir canvis de conducta:
inapetència, manca de
comunicació, absència de somriure,
desinterès pel joc, alteracions
del s o n, desconnexió ambiental,
plor, ansietat o agitació. Són típics
els moviments corporals quan el
lactant pateix un estímul dolorós.
Dels 3 als 6 mesos reaccionen amb
el reflex de retirada quan se’ls toca
la zona adolorida. El nounat, el lactant
i el pàrvul reflecteixen el dolor
amb plors, de vegades amb taquicàrdia.
Hi ha escales per valorar la
100
intensitat del dolor, que es basen
en el plor o el crit, la posició de les
cames i de l’esquena. Cal valorarles
en la mesura justa. A la família
li costa identificar aquests signes
com dolor. Hi ha trastorns relativament
freqüents en els nens amb
síndrome de Down que poden produir
d o l o r, com la inestabilitat
atlantoaxial (inestabilitat de l’articulació
entre les dues primeres
vèrtebres cervicals, atles i axis,
secundària a la hipotonia muscular
i a la laxitud lligamentosa) i que
pot provocar dolor per la compressió
dels nervis. Es localitza al coll i
va acompanyat de mala postura i
pèrdua de força en la part superior
del cos. Les complicacions digestives
com el vòlvul gàstric poden
causar dolor a la zona epigàstrica
(estómac) de forma aguda o crònica
i vòmits. El reflux gastroesofàgic,
la malaltia celíaca i la malaltia
de Crohn poden ser causa de dolor
abdominal en aquests nens. El restrenyiment
és freqüent i pot ser
causa de d o l o r per retenció de
gasos i dolor a l’hora de defecar,
sobretot si tenen fissures anals que
faran que el nen s’inhibeixi, la qual
cosa augmenta encara més el rest
r e n y i m e n t. Una l e u c è m i a p o t
donar com a primer símptoma
dolor als ossos i les articulacions,
manifestat amb mal a les extremitats.
També són freqüents la miop
i a i la h i p e r m e t r o p i a, que es
poden acompanyar de cefalea (mal
de cap) causada pel fet de forçar la
vista. Una situació fisiològica en
les nenes és la menstruació.
Durant la menstruació o en la fase
prèvia (premenstruació), el dolor
pot ser més freqüent que en la