Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

Nas
Llengua
forma fisiològica a partir dels set o
vuit anys, de manera que en l’adolescència
són pràcticament inexistents,
tot i que en casos aïllats
poden persistir i fer necessària
l’extirpació.
ADOLESCÈNCIA- PUBERTAT
Cartílag tiroide
Cordes vocals
S’entén per a d o l e s c è n c i a l ’ e t a p a
que conjuga el desenvolupament i
la maduració de l’ésser humà,
caracteritzada per una sèrie de canvis
biològics, psicològics i socials.
Debuta amb la pubertat i arriba fins
a la joventut. Etimològicament significa
creixement i, per tant, canvi.
És una època de crisi que implica
un funcionament inestable, fins i
tot aparentment anòmal, de la persona.
Cornets nasals
Fig. 2.1. Esquema del perfil de cara i coll
Vegetacions
adenoides
Paladar
tou
Amígdales
Característiques generals. L a
pubertat o inici de l’adolescència
va unida a canvis corporals, al desenvolupament
dels signes genitals
externs i a la capacitat de procrear.
Suposa un canvi hormonal que
genera una transformació física i
psíquica. Canvia el cos i canvien
els interessos i els desigs. En
aquesta etapa es produeix també
una crisi de la imatge i l’esquema
corporal. Apareixen regressions i
canvis bruscs i l’impuls és tan
intens que hi ha una tendència a
l’actuació, a l’acció, que en l’adolescència
sembla normal i que en
una altra edat podria entendre’s
com un trastorn de conducta: actituds
d’oposició, de provocació,
rebel·lia, canvis d’humor, quadres
depressius i sobretot inquietuds i
manifestacions sexuals. També, en
33
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z