Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
cografia prenatal. Entre les malform
a c i o n s i anomalies digestives
relacionades amb la síndrome de
Down que es manifesten precoçment,
s’inclouen la imperforació
(atrèsia) congènita de l’esòfag
(amb o sense fístula comunicant
amb la tràquea), l’atrèsia duodenal,
el pàncrees en forma d’anella
(pàncrees anular), les atrèsies de
jejú o ili, la imperforació anal i el
megacòlon congènit (malaltia de
Hirschsprung). Totes es poden
manifestar amb vòmits i quadres
oclusius o suboclusius, que es presenten
precoçment, ja en el període
neonatal (vegeu Oclusió intestinal).
Altres trastorns digestius relativament
freqüents en nens amb
síndrome de Down, que es poden
acompanyar de vòmits entre altres
manifestacions, són la gastroenteritis
i les infeccions del tracte gastrointestinal,
la malaltia celíaca, les
malalties inflamatòries autoimmunes
(malaltia de Crohn), el reflux
gastroesofàgic, els càlculs biliars i
altres processos digestius o extradigestius.
S’ha destacat també la
possible presència de trastorns de
la motilitat esofàgica com a causa
d’aquests símptomes. Un trastorn
infreqüent en la població general,
però que s’ha observat en algunes
persones amb síndrome de Down,
és l’acalàsia. Consisteix en una
obstrucció funcional de la unió de
l’esòfag amb l’estómac i trastorn
funcional de la motilitat esofàgica,
que ocasiona molèsties de deglució
(disfàgia) de sòlids, vòmits i en
ocasions símptomes respiratoris
220
(tos, risc d’aspiració). L’esòfag està
dilatat, amb absència de moviment
i augment de la pressió de l’esfínter
inferior. L’edat d’inici depèn del
trastorn causal, però és més tardana
que en el cas dels trastorns o les
malformacions digestives congènites
associades amb la síndrome.
Signes d’alerta. Els vòmits poden
ser un símptoma que acompanya
processos relativament benignes o
bé l’expressió d’un trastorn greu.
Són signes d’alarma els vòmits a
raig, biliosos o que continguin
sang. També els vòmits que s’acompanyen
de f e b r e e l e v a d a ,
d o l o r abdominal o símptomes
d ’o b s t r u c c i ó intestinal. Altres
Signes d’alerta són la presència
de signes de deshidratació (boca
seca, pell seca, inactivitat, somnolència,
debilitat, u l l s e n f o n s a t s ,
fontanel·la deprimida en el lactant,
respiració profunda i ràpida, taquicàrdia),
com també la persistència
o cronicitat dels vòmits, que condueixen
a una desnutrició progressiva.
Orientacions preventivoterapèutiques.
Depenen de la causa.
En moltes ocasions són processos
autolimitats. En els vòmits aguts
cal un període de dieta hídrica amb
solucions orals hidroelectrolítiques
o bé hidratació per via endovenosa
quan fracassa l’oral. La realimentació
ha de ser progressiva amb una
dieta de protecció adequada a l’edat.
Un cop establerta la causa dels
vòmits cal instaurar el tractament
mèdic o quirúrgic específic.