Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

me de Down unes característiques
clíniques i biològiques molt peculiars,
i un alt índex de curació. En
canvi, les leucèmies limfoblàstiques
són similars a les que presenten
els nens sense síndrome de
Down. Globalment, en els nens
tractats adequadament, el pronòstic
dels pacients leucèmics amb
síndrome de Down és similar o
millor que el dels altres nens i
depèn del tipus de l e u c è m i a.
Durant molts anys l’índex de curació
d’aquests nens va ser baix, a
causa del rebuig a tractar de forma
intensiva les leucèmies en pacients
amb discapacitat intel·lectual.
Tanmateix, la curació d’aquests
nens ha augmentat molt des que
se’ls inclou en els mateixos protocols
de tractament intensiu amb
q u i m i o t e r à p i a que la resta dels
nens.
Signes d’alerta. Una anàlisi de
sang en el període neonatal i els
controls periòdics per p a r t d e l
pediatre a través d’un programa de
salut adequat poden fer sospitar la
leucèmia. Davant la presència d’alguns
dels símptomes descrits
(pal·lidesa, cansament, mal d’ossos)
cal consultar el pediatre.
Orientacions preventivoterap
è u t i q u e s . S’han de seguir els
controls clínics habituals per part
del pediatre, qui davant dels símptomes
o signes de sospita farà les
exploracions complementàries que
calgui. Ara com ara no hi ha cap
estratègia per disminuir el risc de
patir aquesta malaltia.
LLAVIS
Els llavis formen l’obertura de la
boca i són la porta d’entrada a l’a-
parell digestiu. A més, són necessaris
per a una comunicació oral
correcta, ja que permeten emetre
nombrosos sons. D’altra banda,
atès que en la cultura occidental el
petó és una de les demostracions
afectives més característica, els llavis
també tenen un paper important
per a la comunicació social.
Característiques generals. Els
llavis presenten una porció muscular
central, de múscul voluntari,
recoberta de pell en la zona que té
contacte amb l’exterior i per una
mucosa en la zona interna. El seu
múscul més important és l’orbicular,
que tanca l’esfínter bucal, la
qual cosa és fonamental per a una
respiració nasal correcta. Hi ha a
més altres músculs que en permeten
l’elevació, la protrusió o el descens.
La innervació motora d’aquesta
complexa arquitectura
muscular la proporcionen les branques
del nervi facial, mentre que la
innervació sensitiva discorre a través
de les branques del nervi trigemin.
Els llavis presenten una vascularització
rica, determinada per
les artèries labials superior i inferior
i el drenatge venós s’efectua
per les venes que deriven cap a la
vena facial.
Síndrome de Down. Les persones
amb síndrome de Down presenten
sovint (fins un 50% segons
alguns estudis) una hipotonia muscular
que afecta els llavis i provoca
una incompetència labial parcial.
Això es tradueix en una tendència
a mantenir la boca en posició oberta.
A més, la protrusió habitual de
la llengua fa que els llavis estiguin
sovint humits. Tot això implica una
inflamació i fissuració freqüents,
com també l’aparició de boqueres,
143
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z