Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

PALADAR
CAVITAT BUCAL
El paladar és el sostre de la boca i
l’estructura que separa la cavitat
bucal de la nasal. Exerceix un
paper fonamental en la deglució i
en la fonació.
Característiques generals. En
sentit transversal, el paladar té una
forma còncava més o menys
accentuada. La p a r t anterior és
òssia (paladar dur). La part posterior,
formada per plans musculars
(paladar tou) acaba en una vora
lliure amb una prominència central
més o menys voluminosa, l’úvula.
El conjunt està entapissat per la
mucosa bucal.
Síndrome de Down. El paladar
pot ser una base de m a l f o rmacions,
com la manca de soldadura
(fenedura palatina), la qual,
tot i la seva infreqüència, es presenta
més sovint en les persones
amb síndrome de Down que en la
població general (0,5%). En absència
d’aquestes alteracions, la cavitat
bucal dels nens amb síndrome
de Down és comparativament més
estreta, sovint amb una volta «ogival».
Això li dóna una configuració
aparentment alta, tot i que en realitat
no ho sol ser més que en els
altres nens de la mateixa edat.
Aquestes característiques poden
traduir-se en una capacitat menor
per allotjar la llengua, facilitant que
sobresurti de la boca, com també
en problemes per l’erupció i l’alineació
de les dents.
Signes d’alerta. La presència de
malformacions es detectarà ja en
l’examen pediàtric neonatal, la
qual cosa obligarà a catalogar-les i
tractar-les. Un paladar fes dificulta
la succió, sobretot si s’acompanya
de llavi leporí, i afavoreix l’aparició
de tos per aspiració d’aliments i les
regurgitacions, problemes que si
es presenten exigeixen la consulta
amb el pediatre. En cas d’apnees
del son, caldrà descartar el possible
paper afavoridor d’una úvula
hipertròfica.
Orientacions preventivoterapèutiques.
Un paladar fes s’ha de
reparar mitjançant cirurgia, que
s’efectua cada cop més precoçment.
El pediatre ajudarà a solucionar
els problemes inicials d’a l imentació
i potenciarà les habilitats
de la mare i la indicació eventual
de suports tècnics, que inclouen
l’ús de xumets i biberons dissenyats
amb aquesta finalitat. Una
bona h i g i e n e bucal és sempre
important en tots els casos. És
169
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z