Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

CREIXEMENT. TAULES DE CREIXEMENT PER A NENS
I ADOLESCENTS AMB SÍNDROME DE DOWN
El creixement consisteix en l’increment de les dimensions corporals; el
seu millor indicador és la talla. El creixement s’inicia amb la concepció del
nou ésser i es manté fins als divuit anys aproximadament. Durant aquest
temps hi ha fases o etapes en les quals el creixement és més o menys
accelerat. La velocitat de creixement és màxima en el període fetal.
Després del naixement va disminuint fins a estabilitzar-se a un ritme constant
durant l’etapa infantil, per experimentar un nou increment a l’inici de
la pubertat que assoleix un màxim al llarg de l’adolescència i finalitza amb
aquesta. Qualsevol persona té un potencial de creixement prefixat en els
seus gens, però aquest potencial pot variar per excés (hipercreixement o
gigantisme) o per defecte (hipocreixement o nanisme) a causa de malalties
o efectes ambientals.
Causes de retard del creixement. El retard del creixement o hipocreixement
és més freqüent que l’hipercreixement. Entre les causes
d’hipocreixement cal citar en primer lloc les provocades per l’absència,
disminució o insensibilitat dels factors endògens de creixement, entre els
quals destaca l’«hormona de creixement» (GH: Growth Hormone). Altres
hormones contribueixen en menor mesura al creixement, però la seva
deficiència pot donar lloc a nanisme, com passa amb la manca d’hormona
tiroïdal (hipotiroïdisme). El segon factor que influeix en el creixement
és la nutrició, entesa com l’aportació necessària i suficient d’oxigen
i de substàncies nutritives a totes les cèl·lules de l’organisme (vegeu
Alimentació i Desnutrició). Qualsevol problema que s’interposi en els
mecanismes que transporten l’oxigen i els nutrients a les cèl·lules pot
condicionar un retard de creixement. És el cas de les malalties cardiovasculars
com les cardiopaties congènites i de les malalties pulmonars
cròniques, com les apnees obstructives hipòxiques. Les malalties digestives,
que alteren la digestió dels aliments i l’absorció dels seus components
nutritius, també produeixen un alentiment i fins i tot una detenció
del creixement.
Síndrome de Down. Les persones amb síndrome de Down tenen un
pronòstic de talla final més baixa que la població general. En comparació
amb el patró de creixement de nens no Down, es pot comprovar una
reducció molt important del creixement durant el període de lactància i
l’etapa preescolar. També s’observa que l’increment del creixement del
període puberal és més precoç i menys intens, factors que expliquen una
mitjana més baixa d’estatura final, que en general representa una diferència
d’uns 20 centímetres (Figura 3.1). En la immensa majoria dels casos,
les causes d’aquest retard tenen una base genètica relacionada amb la trisomia
21 definitòria de la síndrome de Down, però desconeguda pel que
fa al mecanisme íntim. Ara bé, les persones amb síndrome de Down
225