Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

evident en nens grans i adolescents.
S’inicia amb una fase prèvia
de malestar i febre de diversos
dies, seguida d’inapetència, nàusees,
vòmits, dolor abdominal, icterícia
i elevació de les transaminases
(enzims hepàtics). Els símptomes
solen resoldre’s en 2-3 setmanes.
El diagnòstic pot confirmar-se per
detecció en sang d’anticossos de
tipus IgM davant el virus de l’hepatitis
A. L’hepatitis A es resol espontàniament,
sense derivar en infecc
i ó crònica. b) H e p a t i t i s B.
L’hepatitis B és encara un problema
de salut pública en molts
indrets del món. Al voltant del 5%
de la població mundial és portadora
crònica del virus de l’hepatitis B
però la prevalença no és uniforme,
amb zones de prevalença baixa
(2%), mitjana (2-7%) i alta (més del
8%). El virus de l’hepatitis B es
troba en altes concentracions en la
sang de les persones infectades i
també en diverses secrecions corporals
(semen, fluids vaginals, saliva).
En les zones geogràfiques amb
prevalença elevada de la infecció,
la forma predominant de contagi
es produeix en nounats a partir de
mares infectades pel virus (transmissió
vertical). En aquest cas, la
infecció s’adquireix en el naixement
i és molt freqüent la progressió
cap a una fase crònica, la qual
cosa constitueix un factor de risc
per a la persistència i la disseminació
del virus en la població general.
En les zones amb prevalença mitjana
la infecció sol produir-se més
tard, durant la infantesa o la joventut,
i el contagi té lloc en l’àmbit
familiar (transmissió horitzontal).
En països desenvolupats i regions
de prevalença baixa, les rutes de
transmissió inclouen l’ús de xeringues
contaminades (drogoaddictes
amb injectables), altres contactes a
través de la pell (tatuatges o pírcings
amb materials contaminats) i
les relacions sexuals. L’edat d’adquisició
es desplaça als adults
joves. L’adopció d’estratègies per
eliminar la transmissió del virus de
l’hepatitis B n’ha reduït de forma
significativa la incidència en nens i
adolescents, tant en països desenvolupats
com en alguns en vies de
desenvolupament. El període d’incubació
de l’hepatitis B és de 30-
180 dies. En lactants i nens menors
de cinc anys, sol anar acompanyada
de símptomes evidents, amb
tendència freqüent a esdevenir
crònics. En nens grans i adolescents,
la infecció pel virus pot ser
aguda i de resolució espontània.
Diversos marcadors analítics permeten
confirmar la infecció i la
fase evolutiva en la qual es troba el
pacient. c) Hepatitis C. La prevalença
de portadors crònics del virus
de l’hepatitis C al món és del 2-3%.
Només una petita proporció dels
infectats són nens. La infecció produïda
pel virus de l’hepatitis C es
transmet a partir de la sang o de
productes derivats de sang contaminada.
En els nens les formes de
transmissió són la transmissió vertical
(que es produeix en un 5%
dels nounats de mares infectades
pel virus de l’hepatitis C) i l’horitzontal,
que es produeix per contagis
en l’àmbit familiar, si bé el risc
de transmissió es considera molt
baix. Les vies de transmissió en
adolescents i joves inclouen l’ús
compartit de xeringues contaminades
i el contacte de pell amb sang
o productes derivats de sang con-
121
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z