Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

OBESITAT
L’obesitat és una malaltia crònica
d’origen divers que es defineix
com un excés de greix corporal en
una proporció que afecta negativament
la salut, resultat d’un balanç
positiu prolongat d’energia. En el
desenvolupament de l’obesitat hi
ha implicats tres factors bàsics
–genètics, ambientals i el sedentarisme–
i altres menys freqüents,
que són els produïts per medicaments
o per diferents malalties.
Característiques generals. La
presència de l’o b e s i t a t dóna lloc a
trastorns relacionats amb malalties
cardiovasculars i l’arteriosclerosi,
com ara dislipèmia, h i p e r t e n s i ó
arterial i d i a b e t i s tipus 2, que quan
es presenten de forma conjunta
constitueixen la «síndrome metabòlica».
També va lligada a malalties
de l’aparell respiratori, del sistema
nerviós, gastrointestinals i hepàtiques,
genitourinàries, musculoesquelètiques,
immunològiques, oftalmològiques
o dermatològiques.
Per això és molt important actuar,
tant per prevenir els factors de risc
com per intervenir precoçment en
les malalties relacionades, perquè
el seu efecte sobre la salut sigui al
més limitat possible.
Síndrome de Down. Actualment,
l’obesitat està augmentant tant en
la població infantil com en l’edat
adulta arreu del món. En les persones
amb síndrome de Down,
aquest problema de salut és encara
més important a causa de la predisposició
genètica que presenten.
En les darreres dècades, el problema
de l’obesitat en persones amb
síndrome de Down ha disminuït
gràcies a la sensibilització de les
famílies davant del problema, a l’aparició
de programes de medicina
preventiva i als canvis que s’han
produït en l’estil de vida. Un cop
instaurada l’obesitat, en la majoria
dels casos cal fer canvis d’hàbits
alimentaris i d’estil de vida en l’entorn
familiar.
Signes d’alerta. Els signes i símptomes
més comuns que exigeixen
atenció mèdica són l’excés de pes i
l’increment del greix corporal, les
alteracions bioquímiques detectades
en anàlisis clíniques (c o l e s t e r o l,
g l u c è m i a, àcid úric, t r i g l i c è r i d s), el
s e d e n t a r i s m e, els dolors articulars
quan ja es detecta un possible
sobrepès, els problemes psicològics
(d e p r e s s i ó, autoestima baixa) i
els problemes respiratoris.
O r i e n t a c ions preventivoterapèutiques.
Atès que es tracta d’un
159
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z