Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

coli ocular es pot produir per diferents
causes, però les més freqüents
són per evitar una posició
en la qual existeix una desviació
ocular (estrabisme), que produeix
visió doble o per fugir d’una posició
de la mirada en la qual hi ha
nistagme (vegeu Nistagme).
Síndrome de Down. En un 10%
dels nens amb síndrome de Down
es detecta t o r t i c o l i evident. Les formes
de t o r t i c o l i més freqüents són
el c a p inclinat sobre una espatlla,
produït per un e s t r a b i s m e, o amb el
c a p enrere elevant la barbeta, produït
per n i s t a g m e. El baix to muscular
generalitzat que presenten els
nens amb síndrome de Down afavoreix
l’aparició de t o r t i c o l i. Davant
de qualsevol tipus de t o r t i c o l i c a l
inclinar el c a p vers el costat oposat
i observar si es produeix una desviació
ocular o apareix n i s t a g m e.
En qualsevol dels dos casos cal
consultar l’oftalmòleg.
Orientacions preventivoterapèutiques.
El tractament del torticoli
ha de ser el de la causa que l’origina.
Vegeu, per tant el tractament
de l’estrabisme i del nistagme.
TOS
La tos és un reflex provocat per
l’estimulació dels nervis sensitius
de les parets de les vies respiratòries,
és a dir, la faringe, la laringe,
la tràquea i els bronquis. És un
símptoma molest que pot aparèixer
com un atac esporàdic lleu o
d’una manera brusca i violenta,
fins al punt que pot provocar altres
problemes, com dificultat per dormir,
pèrdua de la gana, dolor abdominal
i vòmits. El reflex de la tos és
un component fonamental dels
mecanismes de defensa de l’organisme,
sense el qual seria més fàcil
que es produís una infecció dels
bronquis (bronquitis) o del mateix
pulmó (pneumònia).
Característiques generals.
Perquè es produeixi la tos han de
d o n a r-se diversos fenòmens. En
primer lloc es produeix una inspiració
breu; posteriorment, la laringe
(que conté les cordes vocals) es
tanca momentàniament i els músculs
del pit i de l’abdomen que s’utilitzen
per respirar es contrauen
bruscament. Això augmenta la
pressió dins del pit i quan la laringe
torna a obrir-se, l’aire surt dels
pulmons a gran velocitat i arrossega
pols, brutícia o excés de moc i
secrecions, la qual cosa neteja les
vies respiratòries. En els nens, la
tos pot ser aguda (en general dura
un màxim d’una a dues setmanes)
o crònica (quan dura més de quatre
setmanes). La tos aguda en els
nens es deu en la gran majoria dels
casos a infeccions virals en la part
superior de l’aparell respiratori. Els
nens sans en edat preescolar que
van a la guarderia poden tenir fins
a sis o vuit infeccions respiratòries
virals amb tos cada any. Aquesta
tos aguda es deu generalment al
degoteig postnatal de secrecions i
a la irritació directa de les vies respiratòries
causada pel virus. La tos
crònica o persistent de més de
quatre setmanes de durada és molt
comuna en els nens. Les causes
més habituals són l’exposició a
agents irritants com el fum del
tabac, al·lèrgies, rinitis, asma bronquial,
sinusitis, aspiració d’un cos
estrany, reflux gastroesofàgic, cos
estrany allotjat en el conducte
205
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z