Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

intern ni poden causar càncer, tret
de les berrugues genitals o condilomes
relacionats amb el càncer de
coll uterí. Tanmateix, en ocasions
poden ser doloroses, sobretot les
localitzades a la planta dels peus. A
més poden suposar un problema
estètic per al pacient, ja sigui perquè
apareixen en un nombre molt
elevat, per la mida o la localització.
Orientacions preventivoterapèutiques.
Atès que les berrugues
són processos infecciosos, la
manera de prevenir-les és evitar
tant com sigui possible el contacte
amb les lesions d’altres persones
infectades o, en cas de presentar
una lesió, evitar el contacte d’aquesta
amb altres zones del cos.
Tanmateix, no constitueixen una
contagiositat obligada. Les infeccions
per virus causants de berrugues
genitals capaces de desencadenar
a llarg termini un càncer de
coll uterí poden prevenir-se amb
vacunes específiques, indicades en
nenes a partir dels 9 anys. A
Espanya s’administren sistemàticament
a les nenes entre 11 i 14
anys. No hi ha cap tractament antivíric
específic per al virus causal,
de manera que el que es pretén és
destruir totes les cèl·lules infectades
pel virus o aconseguir que el
mateix sistema immune del
pacient ho faci. L’objectiu del tractament
és eliminar les lesions cutànies
causant el menor dany possible
als teixits sans. Es du a terme
mitjançant aplicacions locals de
productes prescrits pel pediatre o
el dermatòleg. Atès que un percentatge
important de berrugues desapareix
espontàniament en el
transcurs de mesos o anys no sempre
està indicat un tractament
agressiu. El molluscum pot cedir
espontàniament o requerir un raspament
amb cullereta per part del
dermatòleg.
BLEFARITIS
Es coneix com a blefaritis la inflamació
de la vora de les parpelles,
en el lloc on neixen les pestanyes.
Característiques generals. L a
blefaritis es produeix per factors
molt diversos, entre els quals destaquen
les característiques pròpies
de la pell i de les glàndules de les
parpelles de cada individu, com
també alguns gèrmens que habitualment
es troben a la pell dels
subjectes sans.
Síndrome de Down. En les persones
amb síndrome de Down, les
alteracions de la forma i la posició
de les parpelles i la patologia inflamatòria
d’aquestes són més freqüents
que en la població general.
Les alteracions de la forma no
solen tenir significació clínica, tret
en els casos estranys que comprometen
la superfície ocular o l’agudesa
visual (per caiguda de parpelles
o ptosi) i que arriben a requerir
una intervenció quirúrgica. La blefaritis
és molt freqüent en els nens
amb síndrome de Down. Segons
diversos autors, la presenten entre
un 2% i un 46% d’aquests.
Signes d’alerta. En general no es
tracta d’un problema ocular greu,
tot i que pot resultar molt molest
per a qui el pateix. Es manifesta
per un envermelliment de la vora
de les parpelles sovint acompanyat
d’una descamació entre les pestanyes,
que es manté en el temps o
produeix episodis de repetició.
57
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z