Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
contagi, sobretot després d’estar
en contacte amb el nen que presenta
símptomes, i s’han de rentar
amb aigua i sabó les joguines
comunes. Actualment, hi ha un
medicament (el palivizumab), que
ajuda a prevenir les bronquiolitis
causades pel virus respiratori sincicial.
Es tracta de defenses específiques
contra aquest virus. Aquest
medicament s’administra a nens
petits menors de dos anys que presentin
risc de patir infeccions greus
per aquest virus, com els bebès
prematurs, els nens amb problemes
respiratoris crònics o malalties
del cor. Recentment, alguns
autors consideren que entre
aquests grups de risc s’haurien
d’incloure els lactants amb síndrome
de Down. S’administra a l’hospital,
de forma intramuscular, un
cop al mes durant els mesos freds,
normalment entre octubre i març.
El tractament de la bronquiolitis és
purament simptomàtic, no hi ha
cap fàrmac eficaç per eradicar el
virus. S’administren diferents tractaments
coadjuvants, per millorar
la clínica i l’estat general del
pacient, segons el tractament dels
símptomes que presenti. Aquests
poden ser fàrmacs per obrir els
bronquis (broncodilatadors) i
reduir l’esforç respiratori, per
reduir les secrecions bronquials,
per a la febre, i oxigen si cal. No
està demostrat que cap d’aquests
tractaments produeixi una disminució
dels dies que dura la malaltia,
per la qual cosa l’ús és individualitzat
segons els símptomes i
les característiques de cada
pacient. L’ús d’antibiòtics, d’entrada,
no està indicat. S’utilitzaran en
el cas que hi hagi indicis de
60
sobreinfecció respiratòria per
algun bacteri. b) Bronquitis. Les
mesures preventives generals són
les mateixes que en la bronquiolitis,
tot i que en tractar-se de nens
més grans que solen anar a la
guarderia serà més difícil evitar el
contagi. En la bronquitis, produïda
pels mateixos virus que la bronquiolitis,
tampoc no hi ha un tractament
que aconsegueixi eradicar el
virus. El tractament bàsic són els
dilatadors bronquials, pel predomini
de l’espasme bronquial, per
millorar la clínica mentre evoluciona
la malaltia. Com en la bronquiolitis,
es poden presentar complicacions
infeccioses, com la pneumònia
bacteriana, cas en què caldrà
seguir un tractament a n t i b i ò t i c
(sempre individualitzat per a cada
pacient). Quan els episodis de
b r o n q u i t i s es repeteixen sovint,
pot ser eficaç l’administració preventiva
de determinats fàrmacs,
sobretot en forma d’aerosol.
BRUXISME
El bruxisme és l’hàbit de grinyolar
les dents i provocar un desgast
anòmal dels seus teixits durs (Fig.
2.4). És un acte inconscient que pot
afectar de la mateixa manera nens
i adults, durant el dia o al llarg de
la nit mentre es dorm. Hi ha factors
de predisposició local com ara
malposicions dentàries o d’índole
general com ansietat, estrès, trastorns
psicològics.
Característiques generals. El
bruxisme es manifesta pel fet de
grinyolar de manera audible les
dents tant de dia com de nit.
També pot ser una compressió
silenciosa de les dents. La durada,