Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
minut), estan queixosos, no poden
pronunciar frases de més de cinc
paraules ni comptar de l’1 al 10
sense necessitat d’agafar aire, se’ls
noten les costelles en respirar
(retraccions) i poden tenir una
coloració blavosa als llavis i els llits
de les ungles; i f) altres símptomes
com congestió i flux nasal, irritabilitat,
diarrea, pèrdua de la gana,
decaïment i malestar general.
Síndrome de Down. Com s’ha
assenyalat, els nens amb síndrome
de Down tenen major risc de contraure
pneumònia a causa de la
seva depressió immunitària i una
predisposició particular a adquirir
infeccions tant per bacteris (estafilococs,
pneumococ, micoplasmes),
com per virus. Els nens amb síndrome
de Down tenen menys
capacitat per netejar-se els pulmons
a causa d’una fallida dels
mecanismes defensius, a més de
presentar una paret toràcica excessivament
elàstica i amb poc múscul,
la qual cosa dificulta la tos com
a mecanisme natural de protecció,
per la seva capacitat d’eliminar
secrecions.
Signes d’alerta. El pediatre farà
el diagnòstic de pneumònia davant
la presència dels símptomes descrits,
amb el suport del que ha trobat
en examinar el nen (disminució
de l’entrada d’aire als pulmons,
dificultat respiratòria), en l’examen
de sang (la disminució de l’oxigenació
sanguínia evidencia la infecció
i el germen que la provoca) i en
la radiografia de tòrax.
Orientacions preventivoterapèutiques.
Atès que la diferenciació
entre l’origen bacterià o víric de
la pneumònia és difícil, la majoria
dels metges prescriuran inicial-
178
ment un antibiòtic. L’edat del nen,
el seu estat general i els seus antecedents
són consideracions importants
a l’hora d’elegir-ne el més
adequat. Una altra decisió important
implicarà considerar l’ingrés
hospitalari, ja que si el nen està
molt afectat necessitarà aportacions
d’oxigen en presentar signes
d’insuficiència respiratòria. Algunes
vegades pot caldre fins i tot
l’ingrés en una unitat de cures
intensives. És molt important
saber que una pneumònia es pot
c o m p l i c a r, la qual cosa retarda
inevitablement la recuperació.
L’evolució del quadre clínic i els
resultats dels exàmens complementaris
orientaran sobre altres
determinacions que cal prendre,
com ara canviar els a n t i b i ò t i c s
davant la manca de resposta,
suprimir-los si no són necessaris,
recórrer a mètodes invasius per
netejar els bronquis o, fins i tot, a
la cirurgia per drenar el líquid acumulat
al pulmó (abscés) o a la
pleura (empiema pleural). Des de
la perspectiva preventiva, a més de
les mesures higièniques d’índole
general, convé que els nens amb
síndrome de Down rebin vacunac
i o n s contra l’Haemophilus
influenzae tipus b, el pneumococ i
anualment contra la grip.
PREMATURITAT
Tots els nens que neixen abans de
les 37 setmanes de gestació es
consideren prematurs. Es distingeixen
diversos graus de prematuritat:
a) prematur límit: naixement
entre les 36 i les 37 setmanes de
gestació; b) prematur moderat:
naixement entre la setmana 31 i la