Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
auditiu, t o s d’hàbit (psicògena,
desapareix mentre es dorm), però
també pot estar causada per infeccions
de l’arbre respiratori com la
tos ferina o la infecció per clamídies,
entre d’altres.
Síndrome de Down. Perquè la
tos sigui eficaç ha d’anar precedida
d’una inspiració profunda. Per
això, les persones amb síndrome
de Down, que solen presentar una
certa debilitat muscular i manca de
coordinació en el tancament i la
reobertura de les vies aèries que
faciliten els episodis de microaspiracions
(els aliments passen a la
tràquea i als bronquis), presenten
una tos de mala qualitat i tenen un
risc superior de patir infeccions i
pneumònies.
Signes d’alerta. En la gran majoria
dels casos, la tos és molt benigna
i fàcil de diagnosticar. Ta n -
mateix, els pares han de saber els
signes que indiquen que el problema
és greu; entre aquests hi ha decaïment,
sudoració, fatiga, pal·lidesa,
coloració blavosa al voltant
dels llavis i a les ungles (acrocianosi),
retracció o enfonsament de la
pell que cobreix les costelles i respiració
lleu i molt ràpida. En
aquests casos, cal consultar el
pediatre immediatament.
Orientacions preventivoterap
è u t i q u e s . És molt important
recordar que el tractament de la
tos depèn de les causes. Si no hi ha
símptomes de gravetat, algunes
recomanacions generals poden
ajudar a resoldre el problema. Si la
tos es relaciona amb un quadre gripal
i sobretot si hi ha «ronquera»
és útil humitejar l’ambient per afavorir
l’expectoració. El millor expectorant,
el més barat i el més
206
innocu és l’aigua, per la qual cosa
s’ha d’insistir que el nen ingereixi
líquids suficients. Els medicaments
com expectorants, broncodilatadors
i supressors de la tos han
d’emprar-se amb precaució i sota
prescripció mèdica, sobretot en
menors de 2 anys. Els medicaments
com la codeïna han d’evitarse
en els nens, especialment en
menors de 4 anys. Hi ha diversos
suggeriments pel que fa a l’ús de
productes naturals i preparats
casolans, però no n’està demostrada
la utilitat en nens. En general,
no és aconsellable suprimir completament
la tos. Cal recordar que
el més important és el diagnòstic,
per la qual cosa, si no és segur,
s’ha de consultar el metge.
TRETS FACIALS
La c a r a o fàcies d’una persona
conté una sèrie de trets i una mímica
que contribueix en condicions
normals a la seva identificació. En
les alteracions d’origen prenatal,
sobretot en les síndromes malformatius,
la presència de malformacions
menors (dismòrfies i variants
de la normalitat) al crani i a la cara
poden servir per sospitar la presència
de factors etiològics responsables
de la patologia a partir de
l’aspecte fisonòmic que determinen.
Característiques generals. Les
peculiaritats i anomalies de la
fàcies són molt diverses i poden
incidir en qualsevol de les parts
que la conformen: front, fenedura
de les parpelles, globus ocular,
nas, boca, llengua, dents, orelles,
maxil·lars, coll. Totes poden tenir
interès per determinar o conèixer