Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
ventricular del qual resulta una
comunicació entre ambdós ventricles.
La sang passa per la comunicació
des del ventricle que té més
pressió –ventricle esquerre– al que
en té menys –ventricle dret– en una
quantia relacionada amb la mida
del defecte (Fig. 2.8). Les comunicacions
grans ocasionen un major
esforç cardíac, que sol fer-se evident
després de les primeres setmanes
de vida. En les comunicacions
petites, el curtcircuit és limitat
i l’única simptomatologia és la
descoberta d’un buf en l’auscultació
del cor, sense c a p altra repercussió
clínica. El tractament dependrà
de la mida de la comunicació i
de la seva repercussió clínica. En les
comunicacions grans la reparació
quirúrgica s’ha de fer en edats primerenques,
preferentment abans
d e ls 6 mesos d’edat. El risc és baix
i depèn en gran mesura de l’estat
clínic del pacient i de l’existència
d’hipertensió pulmonar. La mortalitat
quirúrgica és inferior a l’1% en
el cas de tancament d’una comunicació
aïllada i entre un 5% i un 10%
en el cas de comunicacions múltiples,
amb un resultat excel·lent a
llarg termini. Els defectes petits,
que no presenten cap repercussió
clínica, no necessiten tractament,
llevat de la prevenció de les infeccions
cardíaques (endocarditis).
Persistència del conducte arteriós.
Consisteix en la persistència
després del naixement d’una
comunicació que habitualment
existeix en el fetus entre l’aorta
descendent i l’a r t e r i a p u l m o n a r
(ductus arteriosus) (Fig. 2.9). La
persistència d’aquesta comunicació
permet el pas de la sang des de
l’arteria de més pressió (aorta) fins
68
Fig. 2.9. Persistència del conducte arteriós
(fletxa) i establiment d’un curtcircuit
entre aorta i artèria pulmonar
a la de menor pressió (artèria pulmonar),
la qual cosa comporta una
sobrecàrrega per al cor i un increment
del flux pulmonar. La magnitud
del curtcircuit dependrà fonamentalment
del calibre del conducte;
quan és gran pot ocasionar
insuficiència cardíaca. El tractament
s’ha de fer precoçment i consisteix
a tancar el c o n d u c t e
arteriós, que pot fer-se mitjançant
cirurgia o, cada cop més, a través
de l’obstrucció mitjançant dispositius
transportats per catèter.
Comunicació interauricular
(CIA). Representa qualsevol defecte
que permet una comunicació a
través del septe que separa les
dues aurícules. Les comunicacions
interauriculars reben diferents
noms segons la localització i l’origen
embrionari (Fig. 2.10). La més