Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
titueix l’objectiu fonamental d’aquesta
etapa educativa.
Síndrome de Down. La Llei d’integració
social del minusvàlid
–LISMI– de l’any 1984 va canviar
radicalment a Espanya les perspectives
escolars dels alumnes amb
discapacitat intel·lectual en possibilitar
el seu accés a l’escola ordinària,
a l’escola «inclusiva». Fins
aleshores, l’escolaritat dels nens
amb síndrome de Down quedava
limitada a l’escola especial. La possibilitat
d’accedir a l’escola ordinària
no depèn del grau d’intel·ligència
sinó de les barreres que interposi
la societat al procés de socialització
dels nens amb discapacitat. El
sistema educatiu de l’escola inclusiva
permet als estudiants amb discapacitat
assistir a classes regulars,
juntament amb els seus companys,
a les escoles del seu barri, adaptant
els aprenentatges per mitjà dels
suports que necessiti.
Signes d’alerta. Quan un nen que
assisteix a l’escola ordinària presenta
dificultats d’adaptació, no
aprèn al ritme esperat, s’exclou del
grup, no estableix relacions personals
amb els companys o es desconnecta,
és convenient fer una
valoració per esbrinar què li passa.
Però no es tracta només d’explorar
el nen que pot presentar trastorns
emocionals, un problema mèdic o
passar per un període d’inquietud
o ansietat produïda per la percepció
de la seva discapacitat, sinó
d’avaluar també com l’escola afavoreix
el seu procés d’integració
social. Es pot tractar d’una patologia
greu (autisme, per exemple),
que dificulti la inclusió escolar, un
trastorn orgànic (celiaquia, hipotiroïdisme)
que modifiqui la seva
106
conducta o una adaptació inadequada.
No s’ha d’atribuir a la discapacitat,
de manera global, un problema
d’adaptació o aprenentatge,
sense avaluar-lo acuradament.
Orientacions preventivoterap
è u t i q u e s . En principi tots els
nens amb síndrome de Down o
amb necessitats educatives especials
haurien d’estar integrats a
l’escola ordinària. A Espanya hi ha
uns equips que avaluen el nen a l’inici
de l’escolaritat, determinen les
competències de l’alumne i els
suports que necessitarà en el seu
procés educatiu i dictaminen quin
tipus d’escola és la més adequada
a les seves necessitats. En funció
d’aquest dictamen, assessoren els
pares i són els pares, en darrer
terme, els qui decideixen l’escolaritat
que desitgen per al seu fill. Es
tracta de decidir quin tipus d’escolarització
pot ajudar millor el nen a
desenvolupar les seves capacitats i
preparar-lo per viure de la manera
més autònoma possible, per integrar-lo
socialment i laboralment en
la comunitat quan sigui adult.
Tanmateix, convé tenir en compte
que el nen amb síndrome de Down
necessita referents de normalitat
per desenvolupar adequadament
totes les capacitats, de manera que
si s’opta per l’escolaritat especial
caldria proporcionar-li activitats
lúdiques o pedagògiques perquè
les faci amb nens de la seva edat
sense discapacitat.
ESPORT
La paraula esport inclou diferents
termes i pot utilitzar-se de forma
àmplia. Aquí es farà servir en referència
a l’educació física, i es pot