Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

More documents

Recommendations

Info

a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v x y z no els pateixen. És una indicació prevista en els manuals de vacunacions d’algunes comunitats autònomes espanyoles. Les vacunes de què es disposa actualment són injectables i es poden administrar a partir dels sis mesos d’edat. Als Estats Units s’estan fent servir v a c u n e s d’aplicació nebulitzada intranasal, que en el futur podran desplaçar les injectables. GUARDERIA La g u a r d e r i a és un establiment dedicat a la cura dels nens que encara no han arribat a l’edat escolar. Característiques generals. En no ser obligatòria l’escolarització fins als tres any, l’assistència a la guarderia depèn de la decisió dels pares. No hi ha un moment especialment idoni per iniciar aquest procés. Les necessitats dels pares solen provocar que la decisió s’hagi de prendre als pocs mesos del naixement, quan acaba el període de baixa maternal. En aquests casos es recomana, si és possible, buscar una persona que tingui cura del nen a casa, per evitar el canvi d’entorn i el contagi de malalties infeccioses i proporcionar-li l’atenció exclusiva que necessita. A mesura que el nen va creixent, pot avorrir-se a casa i sentir la manca de motivació que li proporcionaria la relació amb altres nens. A la g u a r d e r i a s’inicia el procés de socialització. Tot i que s’ha assenyalat que no hi ha un moment idoni per portar el nen a la guarderia, a partir dels 18-24 mesos el contacte amb altres nens en un ambient ric en estimulació tindrà 118 una bona influència en el seu desenvolupament global. Síndrome de Down. En els nens amb síndrome de Down s’han de tenir en compte les mateixes consideracions que per a la resta de la població infantil. A la guarderia, el nen tindrà el seu primer contacte amb altres persones de la seva edat i iniciarà el procés de socialització que afavorirà el desenvolup a m e n t cognitiu i emocional. A l’hora d’escollir un centre convé recordar que els nens amb síndrome de Down necessiten referents de normalitat i que la majoria s’adapten perfectament a un centre ordinari i no necessiten una guarderia especial. Signes d’alerta. Alguns nens amb síndrome de Down pateixen patologies cardíaques o afeccions respiratòries. En aquests casos la guarderia podria no ser aconsellable. Els pares han d’escoltar les consideracions del pediatre, que valorarà si el contacte amb altres nens pot agreujar-li la patologia o, al contrari, afavorir el seu benestar. Orientacions preventivoterapèutiques. L’inici de l’escolarització suposa un canvi important en la vida del nen i de la seva família. Probablement és el primer cop que se separen i poden experimentar angoixa de separació quan arriba el moment. Els nens amb síndrome de Down tenen les mateixes necessitats emocionals i per tant poden patir angoixa en iniciar la guarderia. Per això es recomana que l’inici sigui gradual. Per afavorir l’adaptació, es pot començar amb poques hores d’assistència i anar augmentant el temps a mesura que el nen es va acostumant a
l’entorn, a les persones que l’atenen i als companys. Hi ha un període en la vida del nen, cap als divuit mesos, en el qual el bebè manifesta, de forma molt clara, la seva preferència per la mare i el seu rebuig al contacte amb persones estranyes. Es coneix com a «angoixa del vuitè més» i forma part del procés d’individualització del nen. Si l’inici de la guarderia coincideix amb aquest període, el nen pot mostrar més dificultats d’adaptació. 119 a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v x y z
Page 2 and 3:
EL TEU FILL AMB SÍNDROME DE DOWN D
Page 4 and 5:
Aquesta publicació ha estat possib
Page 6 and 7:
Albert Goday Arnó Endocrinòleg, C
Page 8 and 9:
Dentició (M. A. Mayoral) Depressi
Page 10 and 11:
Benvolguts pares, Està àmpliament
Page 12 and 13:
S’ha generalitzat la convicció q
Page 14 and 15:
Els nens amb síndrome de Down plan
Page 16 and 17:
La síndrome de Down és una altera
Page 18 and 19:
CROMOSOMES Què són els cromosomes
Page 20 and 21:
que són els cromosomes sexuals. En
Page 22 and 23:
les cèl·lules i altres que actuar
Page 24 and 25:
equilibrada a la seva descendència
Page 26 and 27:
tal: els de caràcter invasiu i els
Page 28 and 29:
28 Part 2 ASPECTES MÈDICS DEL NEN
Page 30 and 31:
a b c d e f g h i j k l m n o p q r
Page 32 and 33:
Page 34 and 35:
Page 36 and 37:
Page 38 and 39:
Page 40 and 41:
Page 42 and 43:
Page 44 and 45:
Page 46 and 47:
Page 48 and 49:
Page 50 and 51:
Page 52 and 53:
Page 54 and 55:
Page 56 and 57:
Page 58 and 59:
Page 60 and 61:
Page 62 and 63:
Page 64 and 65:
Page 66 and 67:
Page 68 and 69: a b c d e f g h i j k l m n o p q r
Page 168 and 169:
Page 170 and 171:
Page 172 and 173:
Page 174 and 175:
Page 176 and 177:
Page 178 and 179:
Page 180 and 181:
Page 182 and 183:
Page 184 and 185:
Page 186 and 187:
Page 188 and 189:
Page 190 and 191:
Page 192 and 193:
Page 194 and 195:
Page 196 and 197:
Page 198 and 199:
Page 200 and 201:
Page 202 and 203:
Page 204 and 205:
Page 206 and 207:
Page 208 and 209:
Page 210 and 211:
Page 212 and 213:
Page 214 and 215:
Page 216 and 217:
Page 218 and 219:
Page 220 and 221:
Page 222 and 223:
Page 224 and 225:
El creixement i els aspectes relati
Page 226 and 227:
també tenen algunes de les malalti
Page 228 and 229:
Taules de creixement actualitzades
Page 230 and 231:
Page 232 and 233:
Page 234 and 235:
234 PROGRAMA DE SALUT PER A NENS I
Page 236 and 237:
que cal controlar, prevenir o tract
Page 238 and 239:
errugues 56, 57 bilirubina 127, 131
Page 240 and 241:
fractura 112, 113 freqüència resp
Page 242 and 243:
ous 170 òvuls 19, 47 oxigen 42, 43
show all

Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?