Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

Orientacions preventivoterap
è u t i q u e s . Les dificultats de l l e ng
u a t g e en els nens amb síndrome
de Down són motiu de gran preocupació
familiar. I la preocupació
pot fer oblidar que, en la síndrome
de Down, el l l e n g u a t g e p r e s e n t a
uns problemes característics inherents
a aquest tipus de discapacitat
i que sol aparèixer més tard que en
la població general. El l l e n g u a t g e
no és un aspecte parcial de la persona
sinó que està profundament
relacionat amb les emocions i amb
les relacions personals i socials; la
seva finalitat és la comunicació. La
inquietud gira al voltant de com
intervenir per, en primer lloc, afavorir
el d e s e n v o l u p a m e n t del nen per
tal que, després, pugui aconseguir
un l l e n g u a t g e més intel·ligible.
Citant A. Doménech i T. Valls, logopedes
de la Fundació Catalana
Síndrome de Down, «aquesta inquietud
genera, de vegades, intervencions
excessivament precoces,
incisives, que produeixen l’efecte
contrari al que es desitja. Hi ha
nens que reben atenció del logopeda
fins i tot abans de començar a
parlar». És molt important donar- l i
al nen un temps perquè aprengui a
p a r l a r. El fet de manifestar un dèficit
no vol dir que calgui iniciar un
tractament de logopèdia. No convé
a v a n ç a r-se, ja que una intervenció
inadequada es converteix en una
tasca que deslliga l’aprenentatge
de la motivació i pot generar bloqueigs,
tartamudesa, t i c s o alentiment
de l’aprenentatge.
LUXACIONS
La luxació es defineix com la dislocació
o pèrdua de contacte de les
superfícies articulars dels ossos
que componen una articulació. Les
l u x a c i o n s poden aparèixer de
forma brusca i es coneixen com a
«luxacions agudes» o poden ser
habituals i de llarga evolució i es
denominen «luxacions cròniques».
Característiques generals. La
luxació sol produir-se després d’un
traumatisme i el principal símptoma
que apareix és un dolor molt
intens. El dolor s’acompanya de
deformitat en la zona afectada i
incapacitat de moure l’articulació.
Síndrome de Down. Les persones
amb síndrome de Down tenen
una gran laxitud articular que predisposa
a presentar luxacions. Les
luxacions més habituals es produeixen
a les ròtules i els malucs.
Les luxacions poden ser agudes o
cròniques. En els pacients amb síndrome
de Down i luxacions habituals,
el dolor pot ser menys aparent.
Signes d’alerta. Se sospitarà de
la possibilitat de patir luxacions
davant la presència de ressalts i
deformitats articulars, caigudes
freqüents en caminar o presència
de dolors sobtats a les extremitats.
Orientacions preventivoterapèutiques.
En les persones amb
síndrome de Down és important
que un metge faci, en la infantesa,
una valoració de l’aparell locomotor,
com també el seguiment del
seu desenvolupament. La detecció
precoç d’una tendència a la luxació
pot tenir una importància vital per
al tractament en cas que hi hagi
c a p deformitat subjacent. Posteriorment,
els controls mèdics
periòdics permetran actuar a
temps si cal.
147
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z