Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

definir com un conjunt d’exercicis
físics realitzats de forma individual
o col·lectiva que es desenvolupen
respectant certes regles.
Síndrome de Down. La societat,
en general, assumeix sovint, i de
forma perillosa, que la pràctica
esportiva és saludable i que és
suficient la pràctica per notar els
seus beneficis. Tanmateix, les activitats
esportives poden resultar
perjudicials, sobretot per la forma
com es practiquen o s’ensenyen si
no es duen a terme amb una
supervisió correcta. A més, de les
malalties mèdiques habituals,
molts nens amb síndrome de
Down pateixen altres alteracions
que requereixen una valoració prèvia
i un seguiment per part del
metge abans d’iniciar qualsevol
activitat física esportiva. És possible
que aquestes persones pateixin
problemes cardíacs d’origen congènit,
problemes de tiroide i regulació
hormonal, problemes digestius,
visuals, auditius, de l’aparell
locomotor i un major risc de patir
i n f e c c i o n s. Aquestes característiques
han de ser valorades però no
han de ser un motiu per prohibir la
pràctica d’activitats esportives.
Orientacions preventivoterap
è u t i q u e s . Qualsevol persona
amb síndrome de Down cal que
passi un reconeixement mèdic
abans d’iniciar una pràctica esportiva
i que s’assessori sobre els
exercicis que pot o no realitzar.
Amb una supervisió mèdica adequada,
molts nens i adults amb
síndrome de Down poden fer una
activitat esportiva molt recomanable
per la seva salut física i psíquica,
que a més facilitarà la seva integració
social.
ESTRABISME
L’estrabisme és la malaltia ocular
en la qual cada ull mira en una
direcció diferent, i per tant, veu un
objecte diferent. El cervell rep dues
imatges diferents, una de cada ull,
i com que aquesta situació és molt
incòmoda, la persona s’ha de tapar
un ull o, en els nens, el cervell és
capaç d’anular la imatge de l’ull
que es desvia.
Característiques generals. La
desviació de l’ull es pot produir cap
endins (cap al nas o convergent)
(Fig. 2.20), cap enfora (divergent)
o, més rarament, cap amunt o cap
avall. Pot ser constant, és a dir, que
es pot observar en tot moment, o
intermitent i aparèixer només en
moments de cansament, esforç
visual, nerviosisme o desatenció.
L’estrabisme pot aparèixer en els
primers mesos de vida o més
endavant, entre els 2 i els 5 anys.
En l’aparició d’un e s t r a b i s m e
poden influir diversos factors, com
els defectes òptics (hipermetropia),
mala visió d’un ull o mal estat
general físic o psíquic, però en la
majoria dels casos no se sap la
causa que l’ha produït. La conseqüència
més important de l’estrabisme
en la infantesa és que, atès
que el cervell anul·la la imatge de
l’ull desviat, aquest ull deté el desenvolupament
visual i provoca el
que s’anomena ull gandul (ull
ambliop), amb una capacitat visual
molt inferior al que és normal.
Síndrome de Down. S e g o n s
diferents estudis, al voltant del
40% dels nens amb síndrome de
Down presenten algun tipus d’estrabisme.
L’estrabisme convergent
(desviació cap endins) és el més
107
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z