Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z
teix a ensenyar els nens a raspal
l a r-se les dents correctament
(vegeu Higiene dental). En el cas
d’aquests nens convé que els
pares col·laborin de manera intensa
i els ajudin. Es poden fer servir
reveladors de placa, que són unes
píndoles que es dissolen a la boca
i tenyeixen la superfície de la dent
que està bruta de placa dental.
D’aquesta manera es controla el
nivell de placa, factor determinant
en el procés de la gingivitis. En la
majoria dels casos cal utilitzar
col·lutoris especials per a la gingivitis.
S’aplica el líquid amb bastonets
de cotó sobre la geniva de les
dents afectades. Si el nen és capaç
de conservar el líquid un minut a la
boca i escopir-lo després, es recomana
utilitzar-lo per glopejar. En
els casos més greus està indicat el
tractament amb a n t i b i ò t i c s. Pot
caldre fer neteges bucals, raspats o
altres intervencions a les genives.
Si el nen no col·labora es poden
administrar ansiolítics o sedants.
150
Fig. 2.23. Gingivitis
«MALALTIES INFANTILS»
S’anomenen clàssicament així
determinades malalties infeccioses
que tenen en comú una especial
incidència en l’edat pediàtrica, la
receptivitat universal, l’alta contagiositat
i el fet de conferir una
i m m u n i t a t pràcticament durant
tota la vida, la qual també es pot
adquirir per mitjà de la vacunació.
Inclouen i n f e c c i o n s víriques que
evolucionen amb erupció cutània
(xarampió, rubèola, varicel·la o
malalties exantemàtiques virals) i
les (parotiditis), com també la tos
ferina, de causa bacteriana.
Aquestes malalties han de disting
i r-se d’altres menys comunes,
que es poden acompanyar d’exantemes,
virals (mononucleosi infecciosa)
o bacterianes, com la meningitis
i la malaltia meningocòccica o
l’escarlatina (vegeu Amigdalitis).
Característiques generals. Les
malalties exantemàtiques virals
tenen unes característiques força