Untitled - Fundació Catalana Síndrome de Down

OTITIS EXTERNA
L’o t i t i s externa és una i n f e c c i ó
aguda de la pell del conducte auditiu
extern (Fig. 2.28). En un sentit
estricte es tracta exclusivament
d’una inflamació de la pell, ja que
les estructures pròpiament auditives
com la membrana timpànica
estan totalment sanes. Es caracteritza
per l’aparició durant els
mesos d’estiu, habitualment en
relació amb els banys de mar o,
més sovint, amb les piscines.
Característiques generals. És
molt usual la seva associació amb
l’ús de bastonets de cotó per a la
suposada neteja dels conductes
auditius, pràctica que s’ha d’evitar
del tot. Es manifesta per un dolor
intens que pot durar hores o dies,
que va cedint paulatinament, amb
una supuració discreta de l’orella.
Sovint s’acompanya d’una certa
pèrdua de l’audició a causa del tancament
del conducte provocat per
la inflamació. La pressió sobre el
cartílag del tragus (que està situat
davant del conducte) és molt dolorosa.
Síndrome de Down. En la síndrome
de Down, l’estretor dels
conductes auditius facilita aquesta
infecció, com també la presència
de cerumen o restes epitelials, per
la qual cosa es recomana una
exploració otològica abans de l’estiu
en persones predisposades a
aquesta alteració.
Orientacions preventivoterapèutiques.
No s’ha d’emprar cap
tipus de material per a la neteja
dels conductes auditius, especialment
bastonets. És fonamental evitar
l’entrada d’aigua a l’orella fins
que el procés s’hagi guarit del tot,
com també administrar analgèsics
o antiinflamatoris per eliminar les
molèsties. Si es prescriu cap antibiòtic
és preferible que sigui en
forma de gotes directament sobre
el conducte auditiu, ja que arriba
molt més fàcilment al focus infecciós.
Els antibiòtics habituals per
via oral (penicil·lines) són ineficaços
per als tipus de bacteris causals,
per la qual cosa si el pediatre
ho considera necessari (en casos
greus) recomanarà el tractament
amb antimicrobians específics.
OTITIS MITJANA
L’o t i t i s mitjana constitueix una
infecció del revestiment cutani de
la caixa timpànica, que es pot presentar
de forma aguda o crònica.
En el primer cas es tracta d’una
arribada de gèrmens a l’orella,
generalment en època hivernal,
durant o després d’un refredat o
unes angines, a través de la trompa
d’Eustaqui (Fig. 2.26). En el cas
d’una otitis crònica hi ha d’haver
una perforació timpànica prèvia a
través de la qual es produeix una
supuració més o menys constant.
Característiques generals. L’otitis
mitjana aguda es presenta
usualment en nens, de forma sobtada,
en forma d’un dolor agut, tot
i que en ocasions aquesta fase pot
passar desapercebuda. En absència
de tractament, a les poques
hores apareix una perforació timpànica
per donar sortida a la secreció
continguda a l’orella mitjana,
que apareix pel conducte auditiu.
En aquest moment el dolor cessa,
ja que desapareix la distensió timpànica
que el provocava. El quadre
evoluciona cap a la curació espon-
167
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
p
q
r
s
t
u
v
x
y
z